Discos
Lamparetes
CD (Robot Innocent Companyia Discogràfica, 2011)
Pop
11/04/2011
Mallorca és un bon mirador des del qual contemplar la lògica de les migracions, conquestes, invasions, atropellaments culturals i trànsits d’idees i de tradicions. I hi pot haver una nostàlgia freda en la mirada cap al país transformat en nom del progrés. Fas un cop d’ull als espots publicitaris, les mountain bikes, els electrodomèstics i les vies ràpides i t’entra un estat perplex, potser encantat. Així es troben, un pèl catatònics, Antònia Font amb Lamparetes, el seu retorn a l’estudi amb material nou, cinc anys després del disc Batiscafo Katiuscas (DiscMedi/Blau, 2006). Mentre Carles Sanjosé (Sanjosex) es posa melancòlic davant les tradicions perdudes i busca el camí de sortida anant més endins, a l’emoció fonda, Joan Miquel Oliver, autor de les catorze cançons del disc, recita les novetats amb la fascinació d’un infant i construeix, a partir d’aquestes, faules desorbitades. No hi ha agror, sinó una actitud vital de descoberta. Si Oliver mira cap enrere, és només per fixar-se en els visionaris, els pioners del progrés, i retre’ls tribut. Aquest seria, més o menys, el marc narratiu i ideològic de Lamparetes, tot i que les intencions de cadascuna de les cançons no són sempre diàfanes. Com és habitual tractantse d’Antònia Font, hi ha un punt de fuga que dóna un encant misteriós a l’obra; una aura críptica que s’aprecia ja a la portada (una foto de l’edifici de la companyia elèctrica GESA, a Palma, declarat patrimoni històric) i que de vegades topa amb un pentagrama exaltat. Sí, les tres primeres cançons del disc et deixen en estat de xoc. Tenim la tómbola pop de “Me sobren les paraules”, que ens dóna la benvinguda (‘U-ua-o, u-ua-o...’), i tot seguit, dos monuments, l’himne de ressons mitològics “Coses modernes” i la radiant quincalla turística d’“Islas Baleares” (fruit d’un encàrrec de David Rodríguez, de Beef, i Joe Crepúsculo per al projecte Junco & Diamante). Després tenim uns homenatges lírics amb “Abraham Lincoln” i “Clint Eastwood”, i dos nous cims: l’èpica i aventurera “Icebergs i guèisers”, una mena d’“All the Young Dudes”, de David Bowie, amb ambició planetària, i la narrativa i encisadora “Calgary 88”, amb sons electropop dels anys vuitanta –i senyals de simpatia per Modern Talking–, on dos patinadors es casen damunt del podi després de guanyar una medalla olímpica.
A la segona part del disc, Antònia Font entra en tota una altra dimensió. S’acaben els himnes i entren en joc cançons més subtils i enigmàtiques, banda sonora d’exploradors que creuen veure ‘terra ignota’ més enllà de la boira. Com a “Pioners” i “Boreal”, mitjos temps de delicat equilibri atmosfèric. A “Es canons de Navarone”, “Carreteres que no van enlloc” i “Es far de Ses Salines” s’endevina el crepuscle del relat amb elegància i moltes insinuacions contraposades als avanços de la humanitat i els seus culs-de-sac. Però els mallorquins no poden acabar un disc amb amargor, i un happy end s’obre pas, entre flautes dolces i gintònics, amb “Sospitosos” i la instrumental, amb ressons de surf-rock vintage, “Minutos musicales”. Arribes al final del disc amb la sensació d’haver deixat enrere una aventura, un pel·liculot dens i emocionant que, a més a més, et convida amablement a reflexionar. Antònia Font ha tornat. Visca!
A la segona part del disc, Antònia Font entra en tota una altra dimensió. S’acaben els himnes i entren en joc cançons més subtils i enigmàtiques, banda sonora d’exploradors que creuen veure ‘terra ignota’ més enllà de la boira. Com a “Pioners” i “Boreal”, mitjos temps de delicat equilibri atmosfèric. A “Es canons de Navarone”, “Carreteres que no van enlloc” i “Es far de Ses Salines” s’endevina el crepuscle del relat amb elegància i moltes insinuacions contraposades als avanços de la humanitat i els seus culs-de-sac. Però els mallorquins no poden acabar un disc amb amargor, i un happy end s’obre pas, entre flautes dolces i gintònics, amb “Sospitosos” i la instrumental, amb ressons de surf-rock vintage, “Minutos musicales”. Arribes al final del disc amb la sensació d’haver deixat enrere una aventura, un pel·liculot dens i emocionant que, a més a més, et convida amablement a reflexionar. Antònia Font ha tornat. Visca!
Jordi Bianciotto
Cançons
1 - Me sobren paraules (Joan Miquel Oliver) 
2 - Coses modernes (Joan Miquel Oliver)
3 - Islas Baleares (Joan Miquel Oliver)
4 - Abraham Lincoln (Joan Miquel Oliver)
5 - Clint Eastwood (Joan Miquel Oliver)
6 - Calgary 88 (Joan Miquel Oliver)
7 - Pioners (Joan Miquel Oliver)
8 - Boreal (Joan Miquel Oliver)
9 - Els canons de Navarone (Joan Miquel Oliver)
10 - Carreteres que no van enlloc (Joan Miquel Oliver)
11 - Es far de Ses Salines (Joan Miquel Oliver)
12 - Sospitosos (Joan Miquel Oliver)
Crèdits
Joan Miquel Oliver - veu, xilòfon, flauta
Pau Debon - guitarra, veus, midi
Jaume Manresa - teclats, piano, veus, midi
Pere Debon - bateria, veus
Joan Roca - baix, veus
Catalina Roig - flauta
Antònia Font - producció