Discos

Si bé aquesta formació se l’ha relacionat sovint amb la cançó francesa –tant per les seves influències com per la utilització del francès en algunes de les seves cançons– actualment ha esdevingut una proposta amb personalitat i estil propi. Després d’un primer treball homònim, que aquests cinc músics del Penedès van fer servir com a carta de presentació, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien ens presenten un nou disc com a continuïtat d’aquesta proposta amb caràcter singular. Aquest segon disc, Bigoti vermell, ens planteja noves històries i noves situacions ara des d’un punt de vista menys conformista.
En el primer treball, Anna Roig - autora de les cançons - es limitava a contemplar la vida i encaixar amb humor aquelles coses que la ferien o molestaven. En aquest disc hi ha hagut un petit canvi d’actitud, ara ha après a queixar-se i pretén donar simbòlicament la volta als aspectes que la molesten, com qui pinta un bigoti en una fotografia. En aquest disc hi ha ràbia, hi ha tendresa, hi ha petites declaracions de principis i, també, moltes ganes de “jugar” amb les coses i les persones (en el bon sentit de la paraula, és clar).
Des del punt de vista musical, el creixement del projecte també es fa evident en com se'ns presenten aquestes noves cançons. Uns arranjaments fruit d'un intens treball de banda i la meticulosa producció d'en Magí Batalla han donat com a resultat un disc atrevit i amb caràcter, mantenint en tot moment la particular cura pels detalls que defineix aquesta formació.
Decidits a no casar-se amb un sol estil, fan de l'eclecticisme un dels puntals de la frescor d’aquesta proposta, en que la coherència ve donada per la forta personalitat de les composicions de l’Anna Roig.