Discos

La complicada situació política i social del darrer 2017 ha marcat Auxili en la gestació de Tresors, el seu disc més explícit i compromès fins al moment. Els d’Ontinyent disparen fins però sense concessions contra els fonaments arcaics d’una societat que es manté injusta i criden a revoltar-s’hi a “Hui la liem”, i posen nom i cognoms a la impunitat de la classe política valenciana a “Com Camot”, amb la intervenció de Panxo de Zoo. Auxili fan memòria i recuperen un parell de clàssics musicals de la tradició antifranquista dels 60 i els 70; a “No m’esperes” fan seva la tornada del mític “Jo vinc d’un silenci” de Raimon per bastir una lletra que repassa els darrers quaranta anys de relació estatal entre centres i perifèries, i també adapten a “Pàgines negres” part del “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet. Musicalment parlant, Tresors és el disc més complet d’Auxili fins ara, amb una producció acuradíssima, una base rítmica rotunda i uns arranjaments de vents i melodies vocals tan efectius com ben trobats, entre els quals destaca, per primera vegada en la trajectòria de la banda, la presència persistent i empastada dels sintetitzadors i els efectes digitals.