Ran de mar representa un abans i un després en el so de
Ran Ran Ran, cada cop més orgànic i càlid, per moments preciosista, amb una producció elegant i subtil. Un discurs sonor clarament pop, més lluminós que mai, però que també s’expandeix en els desenvolupaments atmosfèrics dels temes que emmarquen el disc, “Un darrer ball” i la titular “Ran de mar”. Un disc proper i acollidor, marcat per la dicció d’un Ferran Baucells que més que cantar et parla a cau d’orella. Al capdavall, només es tractava de fer bones melodies, de fer cançons boniques. I d’això
Ran Ran Ran en saben molt. El contrapunt sonor, sempre en connexió màgica amb Baucells, són les percussions de Jordi Farreras, ara apostant per sons el més orgànics possible, tocant sovint directament amb les mans. Martina Borrut (
Mad'zelle) aporta els cors a la majoria de cançons, mentre que Valentí Adell ha estat el principal aliat en el procés de producció a l’estudi.