Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
Aquells que a dia d’avui no s’han assabentat que el segle XXI és el de les dones cal que es treguin d’una vegada la bena dels ulls. Amb sort Rosalía inspirarà milers de dones joves per emprendre, com ho ha fet ella, un camí des de la vertadera llibertat artística. Ja poden maleir-la per apropiació cultural o amb conspiracions al voltant de com ha aconseguit un èxit tan rutilant. Aquesta és la màgia de la música, ningú té la clau per saber com ha de ser una cançó per aconseguir la capacitat de connectar amb un públic tan massiu. El mal querer és una obra conceptual que s’inspira en una novel·la anònima del segle XIV, titulada Flamenca, en què la protagonista, després del seu casament, és confinada a casa pel seu marit, motivat per una malaltissa gelosia. La cantant i compositora de Sant Esteve Sesrovires ha creat el seu propi univers al voltant d’aquesta idea d’amor fatal desgraciadament tan actual. En lloc de fusió podem parlar de sincretisme, el moment en què les tradicions col·lapsen en trap, flamenc i electrònica. Si fos una tirada del tarot, El mal querer seria Le mat, L’arcane sans nom i Le monde, és a dir, tota una energia pura que ha vingut per remoure-ho tot i menjar-se el món. Respecte!