Discos
Blanc · Choral Works
2CD (Neu Records, 2011)
coral
Les obres escollides per a aquest àlbum constitueixen una selecció de la música coral més evocadora de Bernat Vivancos, i reflecteixen una estètica que el compositor comença a desenvolupar durant les seves estades a París i a Oslo. A partir d'aquell moment, l'estil de Vivancos incorpora elements que fan de la seva música una proposta única: una música d'una rica coloració sonora i textural on convergeixen la recerca d'una harmonicitat d’inspiració espectral, la música modal de tradició occidental, i un interès constant per crear una dimensió acústica nova i seductora per a l’oient, en la qual sentir-se imbuït pel so vol ser un dels principals atractius.
La contemplació i la transcendència, sempre presents en la seva música, es plasmen en obres de gran bellesa, com “Nigra sum”, en què les veus femenines glosen la negror de la Verge Bruna venerada al santuari de Montserrat. Altres obres mantenen una relació directa amb motius o elements d’altres autors que serveixen d’inspiració al seu treball melòdic, com “Salve d’ecos” (sobre una Salve Regina de Claudio Monteverdi), el “Sanctus” de la “Messe aux sons des cloches” (invocació gregoriana de la missa de difunts), o “Obriu-me els llavis, Senyor”, en què es magnifica a cinc cors el cant del monjo Gregori Estrada que la comunitat benedictina de Montserrat canta diàriament a trenc d’alba en l’ofici de Matines. El treball espaial del so, present en gran part de la seva música, el trobem representat en "Bubbles", “Le cri des bergers” i les mateixes "Obriu-me els llavis" i “Salve d’ecos”, en què ressonàncies artificials i policoralitat donen a l’oient una percepció única de la massa coral. En la “Messe aux sons des cloches” el timbre de les veus mixtes es fon amb el so suggeridor de cinc jocs de campanes tubulars i Tam Tams repartits estratègicament en l’espai. Altres obres, com “A Child Is Born”, amb una simplicitat ascètica, es construeixen sobre cal·ligrames musicals creats en funció del text i d’un dibuix musical complementari, formant un cercle que podríem recórrer infinitament. "El cant dels ocells", cant de lloança al diví infant i símbol de pau i llibertat a Catalunya i arreu del món, el trobem aquí embolcallat per un aurèola de sons estàtics i harmonies modals, volent defugir les harmonitzacions més tradicionals. I a "Nigra es, Pulchra sum” i “Nigra sum” espiritualitat i sensualitat es manifesten conjuntament, retrobades en un món oníric; el llibre bíblic del “Càntic des càntics” esdevé llavors la font d’inspiració en la qual conflueixen seducció i fe.
La contemplació i la transcendència, sempre presents en la seva música, es plasmen en obres de gran bellesa, com “Nigra sum”, en què les veus femenines glosen la negror de la Verge Bruna venerada al santuari de Montserrat. Altres obres mantenen una relació directa amb motius o elements d’altres autors que serveixen d’inspiració al seu treball melòdic, com “Salve d’ecos” (sobre una Salve Regina de Claudio Monteverdi), el “Sanctus” de la “Messe aux sons des cloches” (invocació gregoriana de la missa de difunts), o “Obriu-me els llavis, Senyor”, en què es magnifica a cinc cors el cant del monjo Gregori Estrada que la comunitat benedictina de Montserrat canta diàriament a trenc d’alba en l’ofici de Matines. El treball espaial del so, present en gran part de la seva música, el trobem representat en "Bubbles", “Le cri des bergers” i les mateixes "Obriu-me els llavis" i “Salve d’ecos”, en què ressonàncies artificials i policoralitat donen a l’oient una percepció única de la massa coral. En la “Messe aux sons des cloches” el timbre de les veus mixtes es fon amb el so suggeridor de cinc jocs de campanes tubulars i Tam Tams repartits estratègicament en l’espai. Altres obres, com “A Child Is Born”, amb una simplicitat ascètica, es construeixen sobre cal·ligrames musicals creats en funció del text i d’un dibuix musical complementari, formant un cercle que podríem recórrer infinitament. "El cant dels ocells", cant de lloança al diví infant i símbol de pau i llibertat a Catalunya i arreu del món, el trobem aquí embolcallat per un aurèola de sons estàtics i harmonies modals, volent defugir les harmonitzacions més tradicionals. I a "Nigra es, Pulchra sum” i “Nigra sum” espiritualitat i sensualitat es manifesten conjuntament, retrobades en un món oníric; el llibre bíblic del “Càntic des càntics” esdevé llavors la font d’inspiració en la qual conflueixen seducció i fe.
Lasse Thoresen
Cançons
1 - Obriu-me els llavis, Senyor (Bernat Vivancos)
2 - Messe aux sons des cloches [kyrie] (Bernat Vivancos) 
3 - Messe aux sons des cloches [gloria] (Bernat Vivancos)
4 - Messe aux sons des cloches [sanctus] (Bernat Vivancos)
5 - Messe aux sons des cloches [agnus dei] (Bernat Vivancos)
6 - El cant dels ocells (Tradicional catalana)
7 - Bubbles (Bernat Vivancos)
8 - A Child is Born (Bernat Vivancos)
9 - Nigra sum (Bernat Vivancos)
10 - Salve d'ecos (Bernat Vivancos)
11 - Le cri des bergers (Bernat Vivancos)
12 - Nigra es, pulchra sum (Bernat Vivancos)
Crèdits
Ieva Ezeriete - soprano
Karlis Rutentals - tenor
Edgars Saksons - percussió
Ivo Kruskops - percussió
Ugis Kruskops - percussió
Rihards Zajupe - percussió
Elina Endzele - percussió
Atis Vintuks - percussió
Capella de Música de Montserrat -
David Hernández - director
Latvian Radio Choir -
Sigvards Klava -