Cuit!
CD (DiscMedi, 2011)
DM 4932 02
Pop
17/10/2011
La formació de la Cellera i Sarrià de Ter Pulpopop, guanyadora del Premi Joventut de l’edició del Sona 9 del 2010, debuta amb un treball produït per Miqui Puig i enregistrat a l’estudi del mateix cantant de Los Sencillos: La Bucbonera. L’empremta de Puig es nota en un treball en què Pulpopop estén els seus tentacles més enllà del pop-rock i abraça sonoritats amarades de soul –càlids vents de “2ns”, senzill dedicat directament al Sona 9– i els ritmes jamaicans –com ara l’eròtica i sensual “La figuera de la saliva”–. És inevitable que, a l’hora d’explicar la proposta del duet format per Edgar Massegú i Pau Boïgues, fem una clara referència a Adrià Puntí i als primers Umpah-Pah. No només per les seves complicitats gironines, sinó sobretot pel que fa al registre vocal i fonètic, així com per la tendència a una lírica amb un fort component oníric si no directament àcid. La seva proposta, però, aporta ingredients que van força més enllà i acaben configurant tota una sèrie de cançons amb tonalitats entranyables, càlides i amb un punt festiu, com “Vius dopats d’opi”. Per completar la festa musical, Joan Enric Barceló (Els Amics de les Arts) i Ernest Crusats (La Iaia) col·laboren a “Sordmut”, i Clara Peya (Xazzar) fa ressonar l’acordió a “Amor de mare”. Flipats, encantadors, extravagants, esbojarrats… Pulpopop són galàctics 2.0, astronautes del pop català que busquen el seu espai en la nova era del Twitter.
Roger Palà