L’avantguarda del free-jazz i de la lliure improvisació a Barcelona té una característica única i molt especial: els artistes damunt l’escenari són, sens cap dubte, mestres en la creació de
fake sons. És la capacitat de crear amb un instrument musical sons que recorden un altre instrument completament diferent, o soroll industrial o el d’una música concreta. El piano pot sonar com un grup de tambors, el contrabaix acústic com una guitarra elèctrica, la guitarra elèctrica com un violí, i un saxofon com tot ells. A
Aliatge,
Fages i
Cirera mesclen els seus egos artístics en un aliatge estable. Cadascuna de les set peces que componen l’àlbum té el nom d’un aliatge diferent, i representen, d’alguna manera, les diferents aproximacions per crear noves barreges estables mitjançant el procés de 'recuita' metal·lúrgica; perpètues fases d’escalfament i refredament que busquen maximitzar la sinergia tant com es possible.