Discos

La formació de trio Fernández-Guy-López torna amb una obra tan o més gloriosa que Aurora (Maya, 2006). Els silencis, les melodies boniques i el magnetisme d’un ritme irregular i parsimoniós planen per un treball que és profund i oníric, amb penombres i alhora colors clars. Com un conjunt d’imatges que se succeeixen a la velocitat de la calma, i que a Morning Glory tenen talls de forta càrrega melòdica –“An Anonymous Soul”, per exemple–, posen de manifest que l’avantguarda també por ser una experiència bucòlica i preciosista. Un repte només a l’abast dels tres titans que signen aquesta obra.