Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
Hi ha artistes que han aconseguit bastir un món propi allunyat dels dictats de les modes i que han sabut imposar el seu propi criteri per davant de consideracions com el reconeixement popular o l’enriquiment econòmic. Artistes del nivell de Jaume Arnella o Biel Majoral han assolit el respecte a força de talent i d’honestedat artística. És el cas igualment de Xavier Baró, que, des del Segrià estant, allunyat de la indústria i dels mitjans de comunicació, gaudeix de la màxima llibertat creativa. Al darrer treball, La veu de la muntanya, hi trobem deu cançons de lletra i música pròpia, l’adaptació d’un poema de Maria Mercè Marçal (“Brida”) i una cançó tradicional (“Saltadors de camins”). A totes elles, el bard d’Almacelles ha sabut donar-los un caràcter unitari, de manera que tant poden passar per dotze cançons d’origen popular o per peces pròpies intemporals. Com si no tinguessin orígens diferents, tot encaixa i sembla formar part de la mateixa arrel: el llenguatge de cada cançó, les melodies, la instrumentació, les històries que s’hi expliquen... La destresa i el coneixement de Baró mostren la seva incomparable capacitat per transmetre credibilitat i emoció. I sobretot un so inequívocament català.
Cançons
1 - Brida (Xavier Baró, Maria Mercè Marçal)
2 - Princesa del castell deshabitat (Xavier Baró)
3 - Berlin (Xavier Baró)
4 - La veu de la muntanya (Xavier Baró)
5 - Mapa de la nit (Xavier Baró)
6 - Un port on ancorar (Xavier Baró)
7 - Saltadors de camins (tradicional)
8 - Havanera dels nois que marxen a la guerra de Cuba (Xavier Baró)