Discos
Començar pel final
CD (Música Global, 2011)
843600098573
Pop d'autor
01/11/2011
L’obra pròpia de Marc Parrot, aquella que el músic de Sant Quirze Safaja fa quan vol i perquè vol, no té cap cotilla ni censura. Parrot fa simplement el que vol a cada moment. De vegades el resultat és un disc amb cançons d’ADN pop. Altres se’n va per la tangent, com en el cas del CD que ens ocupa, molt més transgressor i enigmàtic que el seu antecessor, Interferència (Música Global, 2007). El punt de partida d’aquest nou disc són unes sessions de treball amb els seus músics habituals, Camilo Pérez, Marc Prat i Dani Ferrer, enregistrades sense una finalitat gaire clara durant el juny del 2010. Aquest material va confluir a Ombres de plata, l’espectacle en el qual Marc Parrot musica les imatges del director de cinema mut Segundo de Chomón. El resultat és un disc que requereix una digestió pausada, on peces rockeres amb l’empremta de Tom Waits com “Tinc una missió” o “Mala cara” comparteixen espai amb deliris teatrals com “Acròbata” o “La meva besàvia”. El disc més radical de Marc Parrot.
Roger Palà
Cançons
1 - Tinc una missió (Marc Parrot) 
2 - Acròbata (Marc Parrot)
3 - Molta cara (Marc Parrot)
4 - Ressona el gong (Marc Parrot)
5 - M'ho crec (Marc Parrot)
6 - La meva besàvia (Marc Parrot)
7 - Si caic serà de molt amunt (Marc Parrot)
8 - Terriblement blanc (Marc Parrot)
9 - Tinc molta son (Marc Parrot)
10 - Miracle (Marc Parrot)
11 - Palau de gel (Marc Parrot)
Crèdits
Joan Anton Mas - bateria, percussió, veus, producció
Marc Prat - baix, contrabaix
Dani Ferrer - piano, orgue, harmònium, teclats, trompa, veus
Camilo Pérez - guitarra
Joel Condal - violí
Marc Parrot - guitarra, veu, producció
Jaume Badrenas - saxo
Josep Gomariz - trompeta
David Parras - trombó