Discos

Maria J. Cardona i Miquel Brunet es conegueren dalt de l’escenari. Fou a principis dels noranta quan ella no havia arribat als vint, i ell acabava d’estrenar els trenta. Però la vertadera connexió musical entre ambdós es fa palesa a sopars d’amanida pagesa, feta amb peix sec i bescuit prop d’Es Caló. A Formentera, qualsevol excusa és bona per a treure la guitarra després de sopar, i amagar-la quan surt el sol. En una d’aquestes trobades, ella li parla d’unes cançons pròpies que res tenen a veure amb els grans escenaris i potències altes del grup 4 de Copes del que ella n’és líder i compositora. Li parla del desig de fer-ne alguna cosa, sense saber molt bé el què. I el músic i compositor mallorquí, fidel a aquella màxima que diu que la maduresa no és quan entens les coses grans, si no quan comences a entendre les petites, s’hi enganxa sense dubtar-ho.