Discos

Hem hagut d’esperar dos anys i mig fins que Paula Ribó ha lliurat el disc de debut com a Rigoberta Bandini, donada a conèixer amb el seu iniciàtic “Too Many Drugs”. La emperatriz s’obre amb les tres cançons que han estat fonaments per a l’imperi bandinià: un èxit indiscutible, “In Spain We Call It Soledad”, remesclat; l’eurovisiu “Ay mamá”, i tota una declaració d’intencions –amb cert discurs generacional– abocada amb el tema “Perra”. La segueixen en el compendi algunes de les peces que ha anat descobrint enguany, com “Julio Iglesias”, amb to de pop vuitanter; la pseudobalada alternativa “A todos mis amantes” i “Así bailaba”, gravada a duet amb Amaia, l’única col·laboració del disc. El disc es tanca amb les inèdites “Que vivir sea un jardín”, concisa i etèria, i “La emperatriz”, amb el missatge final de ‘la Rigo, tu sacerdotisa de confianza’. Els dotze talls conformen un àlbum que celebra un univers particular, que ratifica la seva popularitat i aclareix el perquè la barcelonina ha esdevingut l’emperadriu del pop electrònic del moment. Hi ha senzills, però, que no han passat el tall, com “Fiesta”, “The Fuck Fuck Poem” o “Cuando tú nazcas” –que ha canviat per “Canciones de amor a ti”, també dedicada al seu fill.