Han passat deu anys des de la publicació de 'Saps' (autoeditat, 2004), l'àlbum de debut del grup catalanoandorrà Lexu's. El disc inloïa 11 cançons, totes en català, i va tenir la producció musical de Lluís Parisé, músic lleidatà que acompanyava la formació als directes. El treball va tenir una rebuda immillorable, i va arribar a ser premiat com a millor disc català de l'any pels oients de Ràdio 4. El grup celebra la dècada d'aquest estel·lar inici amb dos concerts en petit format a l'octubre i amb un disc recoplatori.

Text: Andrea Romanos. Fotos: Arxiu EDR

Un "moment únic i irrepetible" amb concerts especials amb aforament reduït dins el mateix estudi on s'està enregistrant el nou disc recopilatori dels deu anys. Això és el que ofereix Lexu's els propers dies 18 i 19 d'octubre, moment en què tindrà lloc la festa de celebració dels deu anys del grup català-andorrà als escenaris. Els dos concerts seran el moment culminant de totes les activitats que el grup ha estat duent a terme durant l'any, que acabaran amb la publicació del nou àlbum al desembre. Serà el moment de veure com sonen els vells temes de la banda, que de moment té quatre discos en el seu repertori: Saps (autoeditat, 2004), Sent amb mi (autoeditat, 2006), La vida perfecta (autoeditat, 2008) i Per què no es toquen les nostres mans (autoeditat, 2012).



Si amb Saps el grup iniciava una línia pop-rock de curoses melodies i qualitat literària i plantava la llavor que feia augurar una exitosa carrera, dos anys més tard estrenava Sent amb mi (autoeditat, 2006). La temàtica de les noves cançons girava al voltant d’una paraula que servia com a denominador comú de tots els temes: 'Sentir'. D’aquesta manera, cada cançó expressava una manera de sentir diferents sensacions com la vida, l’alegria, la mort, la tristesa, l’amor, la soledat...



El 2008 Lexu's publicava La vida perfecta (autoeditat), un disc amb sons més directes i energètics on les guitarres prenien nova importància i la banda assolia un nou nivell de maduresa. El seu darrer treball és Per què no es toquen les nostres mans (autoeditat, 2012), on el grup pren una nova direcció, mantenint rumb enèrgic dels seus anteriors temes, i alhora mantenint-se fidel a la idea de fer un disc on les peces i la música constitueixin un discurs únic, en aquest cas sobre les formes de comunicació entre les persones.