La revista digital setmanal d'Enderrock
- 39
El bisbalenc compleix deu anys als escenaris i publica 'Per amor a l'art'
Miquel Abras,
un bandautor visceral
.jpg)
.jpg)
.jpg)
L'amor ha estat un 'leitmotiv' en les cançons de Miquel Abras al llarg de la seva trajectòria. Semblava que a 'Equilibris impossibles' (Música Global, 2012) havia deixat de banda el vessant més romàntic, però el recupera al seu cinquè treball. Aquesta vegada es retroba amb un amor més alegre i sobretot més desinteressat. A 'Per amor a l'art' (Música Global, 2014) Abras brinda una col·lecció de cançons vitals que naveguen per un ventall de sonoritats actuals. A EDR en desgranem algunes per als que encara no les heu escoltat.
Text: Sandra Tello. Fotos: Juan Miguel Morales
"De vegades la gent quan em coneix flipa. Al disc projecto cançons romàntiques, però quan em coneixen veuen que sóc un tio més descarat, no tan cursi. Sóc de riure, fer broma tota l’estona, no em tallo amb res, però a l’hora de fer cançons, potser per les meves influències quan vaig començar, que escoltava artistes com Joe Cocker i Ryan Adams, m’agrada parlar d’amor", argumenta el bisbalenc. En conjunt la balança s'equilibra, i a l'àlbum hi trobarem lletres més romàntiques però també altres de més crítiques, com ara "Injustícia" o "Vivim del present".
Com si fos un catàleg de defectes, Miquel Abras canta "Visceral", un tema que li va sortir durant la gira del disc conjunt amb Cesk Freixas Cançons de nosaltres i el món (Música Global, 2013): "Un dia en Cesk em va dir que jo era més visceral, d'improvisar al moment, i ell més de pensar què dirà. Em va agradar la paraula, com ho va definir, i vaig començar a fer una lletra i va sortir la cançó. Quan en Cesk em va conèixer es pensava que jo era un tio seriós, però a mesura que anàvem fent bolos junts i que ens vam fer amics, em va veure més visceral del que es pensava. La cançó parla de mi, però tampoc sóc tan així, també sóc tímid. Ara bé, quan una cosa m’apassiona i m’agrada no em tallo gens".
Abras comenta que últimament ha escoltat el pop-rock nord-americà de Bruno Mars, Jason Mraz i John Mayer, i d'aquí prové el so actual que pren Per amor a l'art. Juntament amb el segell propi del bisbalenc, és a dir, la veu trencada que el caracteritza, presenta un reguitzell de cançons que contenen pinzellades estilístiques molt diverses, des de l'electrònica ("Per amor a l'art") fins al funk ("Amagats"), el chillout ("Dies de glòria") o el blues ("Injustícia", on col·labora Ramon Mirabet).
Com si fos un catàleg de defectes, Miquel Abras canta "Visceral", un tema que li va sortir durant la gira del disc conjunt amb Cesk Freixas Cançons de nosaltres i el món (Música Global, 2013): "Un dia en Cesk em va dir que jo era més visceral, d'improvisar al moment, i ell més de pensar què dirà. Em va agradar la paraula, com ho va definir, i vaig començar a fer una lletra i va sortir la cançó. Quan en Cesk em va conèixer es pensava que jo era un tio seriós, però a mesura que anàvem fent bolos junts i que ens vam fer amics, em va veure més visceral del que es pensava. La cançó parla de mi, però tampoc sóc tan així, també sóc tímid. Ara bé, quan una cosa m’apassiona i m’agrada no em tallo gens".
Abras comenta que últimament ha escoltat el pop-rock nord-americà de Bruno Mars, Jason Mraz i John Mayer, i d'aquí prové el so actual que pren Per amor a l'art. Juntament amb el segell propi del bisbalenc, és a dir, la veu trencada que el caracteritza, presenta un reguitzell de cançons que contenen pinzellades estilístiques molt diverses, des de l'electrònica ("Per amor a l'art") fins al funk ("Amagats"), el chillout ("Dies de glòria") o el blues ("Injustícia", on col·labora Ramon Mirabet).