Amb només un parell de senzills, Svetlana ha demostrat que sap sublimar els elements, pensaments i estètica d’una generació: amb un peu ficat en la 'gen-Z' i la seva nostàlgia dosmilera i reivindicant orgullosos elements 'millènnial'. A finals de l’any passat, vam estrenar el tema amb què el duet poblenoví es va donar a conèixer al món: “Moderna del Raval”, en què retrataven l’enlluernament del 'moderneig alternatiu', però també el pal que fa. Ara, descobrim “T'enviaria una carta (però potser no cal)”

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

“T'enviaria una carta (però potser no cal)” és una cançó de desamor i ruptura, però ballable, amb un estil cavall entre el synth pop i la música disco dels 70. Al tema s’hi explica tot el viatge que, en els temps actuals, es viu una vegada s’ha acabat la relació: stalkejar les xarxes socials de l’ex, sentir-se estrany per tot aquest temps sense parlar -tot i haver estat un mateix qui ha trencat la relació-... I la temptació d’escriure’l per explicar-li tot això. Però potser no cal; i de fet, segurament és millor no fer-ho. O aquesta sembla que és la decisió de Svetlana, tot i que el videoclip fa un recorregut per tots els mitjans a través dels quals podria enviar aquest missatge a l’exparella: a través d’Instagram, Twitter o Whatsapp, a través del mitjà de l’adolescència millènnial per excel·lència, el Messenger -amb els seus sorollets tan característics incorporats a la cançó-, o del Gmail o la carta més tradicional i romàntica. El vídeo l’ha fet Paula Verdaguer, el grafisme Marta Oveja, i per a la producció i mescla de la cançó han comptat amb Mario Patiño, de La Atlántida Estudio.
 
Per acompanyar el llançament, fa un parell de setmanes que Svetlana va posar en marxa un consultori -amorós, però potser no cal-, perquè els seus seguidors poguessin explicar, consultar, demanar consell o, simplement, deixar la consciència més tranquil·la, sobre algun tema que els preocupés.