El vot popular ha fet que l'"Embolik" d'Alvert Martos sigui la Cançó de l'estiu d'Enderrock 2023. Parlem amb ell per descobrir tots els detalls d'aquest nou hit estiuenc, abordar l'impacte que ha tingut per a la seva carrera musical el seu pas pel concurs de talents de TV3 Eufòria i desgranar alguns dels seus plans per al futur més immediat

Text: Sergi Núñez. Fotos: Xavi Souto.

Com has rebut que “Embolik” sigui la cançó de l’estiu d’Enderrock?
M'he quedat flipant. Quan ho vaig saber, em vaig quedar al·lucinat perquè la llista de cançons candidates era molt àmplia i amb artistes superconeguts, que tenen moltes escoltes i seguidors. M'ha sorprès perquè la rebuda d'"Embolik" tampoc ha estat estel·lar: no s'ha fet viral... Per això estic molt content del suport que rebut i que es confiï en artistes emergents que potser encara no hem tingut l'oportunitat de ser molt visibles.

Com va sorgir "Embolik"?
Tot va començar abans de l'estiu quan una setmana em va donar per escoltar molt electrolatino d'artistes com Juan Magán o Daddy Yankee. És un estil que em transporta a les festes majors i a l'estiu i em venia molt de gust fer una cançó així: fresca, despreocupada... Que no fos intensa, i simplement fos un tema estiuenc per ballar.

La cançó tracta d'una història d'amor. Parla'ns-en.
La cançó parla d'una història d'amor perquè a l'estiu tots ens enamorem i tenim històries d'amor. Em venia de gust parlar d'aquelles petites coses estiuenques com despertar-se i no tenir l'alarma posada, que et piquin els mosquits, la calor i banyar-se... En resum, tenir un tema que pugui transportar-te a l'estiu com jo m'hi transporto quan escolto electrolatino.

Quan l''electrolatino' sonava amb força, quants anys tenies?
En aquella època jo devia anar a cinquè o sisè de primària, així que tenia uns deu o onze anys.

I ja n'eres fan aleshores?
Jo era l'alternatiu de la classe que odiava el reggaeton i l'electrolatino. Em feia el raret i anava dient que el reggaeton no era música... I mira'm ara què he acabat fent! Al final, amb el temps he anat entenent aquest gènere musical i ha acabat formant part de mi. Jo també soc ballarí de dansa urbana i aquest tipus de música m'ha acompanyat des de sempre, però renegava del reggaeton perquè era música 'poc culta' i en aquella època m'interessaven altres coses. M'agrada que l'Alvert de 21 anys hagi connectat amb el d'11 anys i li hagi pogut dir que l'electrolatino i el reggaeton estan molt bé i que tenen el seu rotllo.



En els videoclips d'’electrolatino' abundaven estereotips cosificadors i sexistes. Has volgut defugir d'això en el videoclip d'"Embolik"?
No l'he fet amb cap intenció premeditada, però té cert punt còmic. Més enllà d'això, sí que és cert que tinc molt clar com vull que no siguin els meus videoclips: no tinc ganes de cosificar cossos, de mostrar només relacions entre home i dona, i generar i promoure més estereotips. A l'electrolatino sempre hi ha hagut cotxes, cantants amb gorra i noies amb banyador, i jo volia fugir d'això. Però no ho he fet com un acte polític i reivindicatiu... És un electrolatino que parla d'amor, però amb un toc infantil i innocent, fins i tot.

La lletra parla d'una història d'amor, però no deixa tan clar quin és el gènere dels protagonistes. És una cosa que has volgut deixar més oberta?
És veritat que a "Embolik" no faig tanta referència al gènere -tot i que n'hi ha algunes- de la persona a la qual va dirigida la cançó com sí que faig a altres temes, perquè quan faig cançons m'agrada i em sento còmode marcant el gènere de la persona sobre la qual estic parlant. Em ve de gust que la gent pugui veure que soc maricón i que m'atreveixo a parlar amb tanta naturalitat del que sento i de qui m'agrada. Vull poder parlar d'això des d'un punt de vista més madur, i alhora poder-ne fer un altre molt immadur com si fos un nen petit.

Com t’ha afectat a l'hora de fer cançons l'episodi d'insults i agressions homofòbiques que vas viure en el teu primer concert en solitari? 
M'ha picat. Ara vull mostrar encara més la meva homosexualitat per molestar la gent intolerant. Vull fer visible la meva realitat en cada cançó. Espero que em puguin sorgir moltes oportunitats perquè se'm segueixi visibilitzant i que la gent ho vegi, li doni voltes al cap i reflexioni sobre el que està veient: un noi maquillat que balla i mou el cul sobre un escenari. 



Vas concursar a la primera edició d'‘Eufòria’, malgrat que malauradament només vas estar-hi una gala. Això t’ha fet haver de treballar més que altres companys que van estar més temps en el concurs?
En el seu moment, va ser una gran merda marxar dels primers. M'hauria agradat poder mostrar el que sabia fer setmana rere setmana, treballar i aprendre moltíssim. Però, ara, estic agraït d'haver marxat al principi perquè m'ha permès pensar en mi mateix i en quin tipus d'artista vull ser. No volia fer coses que no anessin amb mi i crec que he trobat prou el meu so -tot i que això de trobar el so és una lluita constant que no s'acaba mai-. He aconseguit saber cap a on volia anar i en aquest sentit, potser he tingut més temps que altres concursants que potser encara estan descobrint on volen estar o quin tipus d'artistes volen ser. Que estigui trigant tant a sortir la meva música és perquè he pensat i meditat al detall com volia que fos el meu projecte. Eufòria és un arma de doble tall i jo tinc ganes de ser l'Alvert i punt, i no l'Alvert d'Eufòria. 

Creus que haver marxat abans et permet deslligar-te més de l'etiqueta d'"exconcursant d'Eufòria"?
Clar. Haver marxat el primer em permet desprendre-me'n més fàcilment. A mi se'm va veure tan poc al concurs, que crec que tinc la possibilitat que la gent em conegui com jo vull ser conegut, no com un programa ha volgut que se'm reconegui. En canvi, tinc la sensació que a altres companys sempre els vincularan amb el programa. Per exemple, crec que a la Mariona Escoda potser d'aquí a uns anys encara l'anomenen "Mariona d'Eufòria"... 

Aquests primers senzills que has presentat fins ara formaran part d’un futur disc?
Sí. Tenia ganes de fer un àlbum. Ara, de fet, ja l'hem gravat i el tenim enllestit. Serà un disc curtet i petit, amb set o vuit cançons, i inclourà els tres senzills que he publicat fins ara. En principi, sortirà a finals d'any o a principis de 2024. 



En els tres temes que ha publicat fins ara, comptes amb Marc Gelabert (Iglú) i Pep Saula (Sexenni) com a productors. Com vas començar a treballar amb ells?
Fa un any i mig vaig parlar amb el Marc Gelabert per Instagram, tot i que no ens coneixíem de res. Li vaig proposar de fer alguna cosa junts i la primera idea va ser fer un senzill. Quan va arribar l'estiu de l'any passat, vam veure que podíem fer més temes i, fins avui, hem anat quedant gairebé un cop per setmana per a treballar la producció dels temes. Paral·lelament, parlant amb l'Albert López, director del meu segell, Delirics, vam decidir treballar amb el Pep Saula per a fer que les cançons sonessin excel·lents. Ell és un geni de la música, sobretot produint i mesclant, i tots tres hem fet un molt bon equip. Primer, preparem les cançons a casa del Marc i un cop estan llestes les portem a l'estudi de Delirics on el Pep li acaba de donar la forma final. Aquest ha estat el procés amb totes les cançons de l'àlbum i espero poder seguir treballant amb ells més endavant.

Quines previsions tens de cara a fer concerts?
Ara per ara, estic parat perquè em vull focalitzar en treure la música i que la gent l'escolti.  Quan tingui prou música per omplir un bolo, aniré a gas i prepararé un bon directe i buscaré concerts. Tinc molta il·lusió per a fer concerts perquè el més xulo de fer música és compartir-la en directe. 
 

RECUPERA LA LLISTA DE CANÇONS DE L'ESTIU D'ENDERROCK