Xeic! plega. Però abans de dir l'adeu definitiu, la banda de Rasquera fa una gira de comiat i publica un darrer disc: '15 anys' (Picap). Es tracta d’un EP que surt avui a la venda i del qual n’hem parlat amb Joan Farnós, un dels dos supervivents dels Xeic! inicials i que sempre ha format part del grup.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu Picap.

Dieu adeu, però abans presenteu un EP amb cinc cançons.
Sí: tres cançons que havíem compost després de publicar Delta (Picap, 2019) i que s’havien quedat al tinter, i dues de més recents. Amb Delta només vam poder fer un sol concert, la presentació a l'Apolo, i va venir la pandèmia. Els mesos següents vam seguir component i treballant algunes cançons que havien quedat descartades de Delta. Teníem un fil d'esperança, però la pandèmia es va fer massa llarga, i a més, van passar moltes coses a nivell personal de cada component que han fet impossible que puguem seguir.



Per què aquestes cinc cançons?
Per anunciar la gira de comiat, Picap ens va demanar, com a mínim, una cançó nova. I vam decidir gravar “15 anys”, que recull l'esperit del grup durant aquests 15 anys de trajectòria, amb el caràcter aquell reivindicatiu i festiu que ens ha caracteritzat. També n’hem fet una altra d’inèdita, que es diu “Recordo”, que és més nostàlgica, de mirar cap enrere i veure tot el que hem aconseguit. I vam decidir que, ja que en fèiem dues, en podíem afegir tres més d’aquestes que teníem fetes. En aquestes tres es nota molt la influència de Delta, amb la incorporació d'electrònica, sons més pop… una mica cap on anava el grup, després de 15 anys de fotre-li a l'ska.

Hi ha una col·laboració estel·lar a "15 anys" d'Ivan Gosp, qui va ser cantant d'Aspencat.
Vam tindre molt bon rotllo amb aquest grup, i concretament amb l'Ivan, que ja va col·laborar en una altra cançó. Des que va plegar d’Aspencat que no ha col·laborat amb ningú i ens va dir que li venia molt de gust fer-ho amb nosaltres. Ell mateix va escriure la lletra del seu fragment i la va gravar. Per a nosaltres és un 10.

És l'única col·laboració del disc.
A les veus només hi ha aquesta, però en el procés del disc i de la gira hi hem fet intervindre tota aquella gent que ha tingut presència dins el grup. Per exemple, les mescles les ha fet l'Àlex Carretero, que va ser tècnic nostre de directe. El Genís Trani, que va ser l'últim productor, també, hi ha ficar cullerada. A la gira de comiat en directe portarem també el primer tècnic amb qui vam treballar i l'últim… El tècnic de llums l'hem repescat tot i que ara no es dedica exclusivament a fer de tècnic de llums. I al concert del 2 d'agost a Rasquera intentarem portar-hi tots els músics que han passat durant aquests 15 anys pel grup. Com que hem sigut un grup que hem treballat tota la vida, de forma professional, això ha tingut un desgast molt gran. És a dir, ens ha condicionat tota la vida a nivell laboral i a nivell familiar. I ara qui no està en edat de procrear, acaba de fer-ho; qui no, s’ha muntat una empresa; i hi ha qui té altres problemes a títol individual. Encara som amics i tenim molt bon rotllo, però del confinament cap aquí ha canviat molt la vida de tots.



Tot això coincideix amb l’edició en digital del vostre primer disc, una maqueta introbable anomenada com el grup.
Sí, només en vam fer 300 exemplars i els vam distribuir a la nostra zona. En regalàvem i en veníem per 5 euros als bars i gasolineres d’aquí. En aquella època no hi havia ni YouTube, ni res, hi havia el MySpace, i nosaltres vam ser uns dels pioners a tenir-lo en descàrrega gratuïta. Vam parlar en Picap i vam creure que, ja que acabàvem, era guai que la gent pogués veure que l'evolució d'aquests 15 anys, des del 2008, quan érem una colla d’arreplegats que ho fèiem així de malament, fins ara el 2024, amb l'experiència, els coneixements i els mitjans que tenim. Té la seva gràcia. A més, als directes hi haurà cançons de tots els discos, inclòs aquest primer.