Habla de Mí en Presente són cinc joves provinents de París, Lübeck, Barcelona i Portocolom, que s’han establert a Catalunya per dur a terme el seu projecte musical. Des que van començar, el grup ha publicat dos discos i tres EP marcats per la rumba i el tecno, creant un estil híbrid que s’han fet propi. Avui, Habla de Mí en Presente publica el seu tercer àlbum d’estudi, 'De todo se sale' (Halley Records, 2024), i el desgranem amb el vocalista del grup, Max Grosse.

Text: Maria Folqué. Fotos: Faro Lacueva.

Ha passat poc temps entre el darrer treball, ‘Relaciones’ (Halley Records, 2023), i el nou, ‘De todo se sale’. Ha sigut molt ràpid el procés de creació del disc?
Relaciones és un conjunt de cançons que feia temps que estàvem fent. Volíem fer un exercici d’exploració i col·laborar amb gent com Maruja Limón o Ladilla Russa i fer temes com “Aire fresc” o “Nuevxs amigxs”. Per a nosaltres, aquest EP era tancar la temporada de Vivir más (Halley Records, 2022). Però no ha anat seguit. Fa un any i mig que vam començar a treballar en De todo se sale, un disc fet foc lent, però intensament. I amb aquest treball comencem a una nova etapa com a grup. 

Dieu que és el disc més personal del grup. És important que es faci música des de la primera persona?
Ens hem adonat que, com a oients, connectem més amb aquella música amb què ens identifiquem. I hem volgut fer aquest treball de manera més autèntica, amb menys màscares. Però som cinc individus, i fer-ho autèntic per tots és molt relatiu, perquè cadascú té els seus gustos personals. No vull parlar per tots els membres del grup, però crec que hem buscat parlar de nosaltres i posar el nostre moment vital en les cançons del disc.
 

@hablademienpresente uaaa gracias por escuchar #complicado inspirado en #avrillavigine ♬ Complicado - Habla de Mí en Presente & Meritxell Neddermann

També heu comentat que és un disc per poder escoltar en tot un dia. A què us referiu?
Nosaltres tenim un directe molt energètic i vital, anem amb tot, i volem fer-lo festiu. Però també volíem fer un disc que no només fos per ballar, sinó que també es pugui escoltar mentre prens un cafè. Hi ha una cançó que sona més al migdia, l’interludi seria com la migdiada després de dinar. A partir d’aleshores, les cançons et porten cap amunt, fins a la porta de la discoteca, on escoltes música més electrònica o hits del moment. És una música propera, cançons fetes des de l’honestedat per acompanyar durant tot el dia. 

Per què l'heu titulat ‘De todo se sale’?
Aquesta frase és una perla que ens va regalar Muchachito Bombo Inferno al final de la seva gravació. Al final d’una presa es posa a riure i diu “no os preocupéis chavales, de todo se sale”. I ens va quedar rondant al cap. Totes les decisions les prenem els cinc junts, inclòs el títol del disc, i ens vam decantar per aquesta frase que ens va ressonar a tots. Representa el que volíem expressar amb el disc: sortir d’un lloc que no era fàcil, i les transformacions i cicles que experimentem després. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by @hablademienpresente

Com va ser treballar amb Muchachito Bombo Infierno?
El vam conèixer a Menorca, quan vam tocar a Es Claustre, i ens va enamorar. La seva manera de viure, de fer música, d’agafar la guitarra i tocar… I l'endemà estava amb una energia increïble durant tot el dia. Vam marxar d’allà somiant amb ell, i sempre que l’hem vist, li hem demanat fer un tema junts. Teníem la maqueta de “Lo que tú necesitabas” i crèiem que podia encaixar molt amb ell, així que li vam passar i li va agradar molt.  

Què és la “Ciudad de la movida”?
És el “New York, New York” del Frank Sinatra, però sobre Madrid. Aquest lloc que no sabem ben bé per què, però que representa un futur brillant i uns somnis artístics i bohemis. Hi ha una connexió amb Madrid difícil d’explicar, perquè dos dels membres, en Rémi i en Jona, gairebé no hi han estat. Però feia temps que pensàvem en Madrid, una ciutat on passen moltes coses, hi ha la Movida Madrileña dels anys vuitanta, i té una dinàmica que ens porta a aquest terreny de somnis i deliris de grandesa que vol expressar la cançó. 



“Una pausa” només té veu i guitarra, però a la base del tema se senten sorolls de la natura, com ocells o aigua corrent. Per què els vau incloure?
El nostre productor, en Jonathan Hamann, és dissenyador de so i compositor de bandes sonores de cinema. Això, sumat al fet que nosaltres tenim una manera d’expressar-nos molt pel·liculera, fa que surti aquesta cançó. Crec que haver-la fet així respon a la sensibilitat del tema, i ajuda l’oient a entrar-hi dins, com si fos una pel·lícula. 

Aquesta i “Llora y sé feliz” fan una pausa al ritme més accelerat del disc. Estan col·locades seguides expressament?
És veritat que “Llora y sé feliz” té un altre ritme i cadència, però per a nosaltres, que soni l’"Himne de l’alegria" al final fa que sigui diferent d’“Una pausa”. Aquesta és més com un moment per reposar tot el que has escoltat, i continuar amb la resta del disc. 

A l’últim tema, “Prés de toi” canteu en francès. Com penseu a incloure aquest idioma al disc?
El Rémi té una cançó en francès que toca als directes del grup, i ja des de l’anterior disc ens agradava incorporar la seva veu. En aquest, hem volgut incloure el seu personatge escènic dins la narració del disc, i posar aquesta cançó d’amor francesa per tancar el disc ens semblava la millor manera. Nosaltres tenim clar que podríem anar perfectament a Eurovisió, però encara no sabem amb quin país: França, Alemanya o Espanya, perquè tenim membres de les tres nacions [RIU]. Bé, si poguéssim anar amb Catalunya, ja seria brutal. 



Heu tret quatre senzills per a aquest disc, tots completament diferents entre ells. 
Sentim que hi ha molta diversitat entre les cançons del disc, i això també ho representem amb els senzills. El primer, “Que la vida se pare”, és música com de fira, la tecnorumba que ens caracteritza. En canvi, “Cada vegada” és més suau: amb en Vernat vam fer un himne a les exparelles molt més tranquil. La cançó de Madrid, “Ciudad de la Movida”, és el més proper que hem tret a la rumba i finalment hi ha “Complicado”, que té una tonalitat indie-electro dosmilera. Això representa molt bé l’evolució del disc, que conté moltes textures diferents. 

Barregeu gèneres molt diferents, i també us adapteu als estils dels col·laboradors amb qui treballeu. Com es gestiona tot això?
La nostra manera d'entendre la música és una experiència compartida entre els cinc membres de la banda. Tenim gustos molt diferents, però ens estimem i ens agrada fer música junts. També gaudim molt fent música amb altres persones, per això hi ha tantes col·laboracions a l’àlbum: ho vivim com una experiència compartida i col·lectiva.