El segon disc d'Alizzz duu el nom de Conducción temeraria (Whoa Music / Warner, 2024) i vol ser una metàfora de com el castelldefelenc Cristian Quirante viu la vida amb un cert risc. Quasi dos anys després del seu exitós i polèmic "Que pasa nen" —que deixava diveres frases que carregaven contra la indústria—, parlem amb ell per conèixer des de la seva perspectiva l'enorme debat generat amb el seu primer tema en català, i els seus vincles artístics amb els cotxes o el cinema.

Text: Sergi Núñez. Fotos: Rafa Castells.

D'on ve el títol del nou disc 'Conducción temeraria'?
Té a veure amb la meva forma de viure la vida i de treballar la música, que és una mica kamikaze, visceral i des de la intuïció. Tot i que a vegades també soc a vegades fred i em paro a pensar molt algunes coses, hi ha decisions molt importants en la meva vida que les prenc sabent que tindran conseqüències i que potser comportaran algun dany col·lateral. Per exemple, quan vaig començar la meva carrera com a solista, sabia que tenia un gran món per explorar com a productor, i que si em centrava en el meu projecte, aquesta via es tancaria una mica i alhora em repercutiria a nivell econòmic. Tota aquesta idea conceptual m'ha servit en el disc per explicar el meu moment vital i inventar-me un imaginari estètic on poder incloure tota mena de referències.

Aquesta presa de decisions és inconscient, o és a consciència i sabent perfectament des del primer moment tot el que pot comportar aquella decisió?
Crec que són decisions conscients. Veig venir de primeres les conseqüències i molts cops sé que algunes decisions comportaran problemes pel meu jo del futur. Evidentment, quan arriben aquests problemes costa aftrontar-los i gestionar-los, però la meva manera de ser és que quan tinc clar que vull fer una cosa, la faig sí o sí.

En el disc, els cotxes juguen una part molt important de l'imaginari. T'agraden molt els cotxes?
Per mi el cotxe sempre ha sigut un sinònim de llibertat. Una setmana després de tenir el primer cotxe, el vaig agafar i me'n vaig anar amb els meus amics al Festival de Benicàssim. Això devia ser l'any 2002, quan tenia 18 anys, i des de llavors, sempre he tingut viscut molts moments associats al cotxe. A mi m'agrada molt viatjar i soc molt inquiet i allà he viscut moltes coses a nivell personal. A més, és un dels llocs on més música he escoltat en la meva vida.



Per tant, el vincle té més a veure amb les vivències que has viscut al cotxe que amb una falera més aviat fetitxista pels cotxes?
Sí, té molt més a veure amb el que m'ha permès fer el cotxe que no el cotxe en si mateix. Ara mateix tinc un cotxe guai perquè és el moment en què la meva economia està en millors condicions i això m'ha permès donar-me un caprici, però no sempre he tingut cotxes bons.

Abans deies que has escoltat molta música al cotxe. Per què t'agrada escoltar música al cotxe?
Perquè la puc posar al volum que vull, mentre que a casa no ho puc fer. Per altra banda, és el millor lloc on pots escoltar música, perquè és com un mini estudi: està fet perquè no hi hagi reflexions ni reverberació. I de fet, si volguessis, podries gravar-hi unes veus.

Tu que ets productor i detallista amb el so, has afegit altaveus amb més potència i qualitat als teus cotxes per sentir millor la música?
Sí, pràcticament sempre. Amb el cotxe que tinc ara no perquè ja sona molt bé, però als anteriors sempre he posat nous altaveus i canviat la ràdio. Mai vaig arribar al punt de posar un subwoofer [l'altaveu específic per als sons més greus] al maleter, però si que he tingut amics que se'n posaven i em feien molta enveja. Recordo haver fet festes a algun pont de Castelldefels i fer una festa amb unes 15 persones amb el subwoofer d'un cotxe.



Com escoltes la música ara al cotxe?
Ara mateix tinc el Bluetooth connectat al mòbil i escolto el que vull amb Spotify. També escolto molt les meves cançons i produccions que vaig fent en cada moment i que vaig penjant a Google Drive. Soc molt obsessiu a escoltar la meva música al cotxe perquè hi trobo com a matisos i tal.

No et distreus a l'hora de conduir quan escoltes les teves produccions?
He fet tants quilòmetres que conduir és ja una acció automàtica. I precisament, fer aquesta acció que el meu cervell ja té interioritzada, fa que sigui agradable escoltar música al cotxe. Al final, quan condueixes no estàs pensant de forma conscient que canvies de marxa o que estàs girant. Crec que el fet d'estar fent un acte mecànic ajuda que la música entri més fàcil.

En el disc, hi ha moltes referències cinematogràfiques. T'agrada molt el cine?
M'agrada el cine, malgrat que comparat amb amics que en són autèntics friquis del cine, no en soc tan entès. Em falta sobretot bagatge de pel·lis en blanc i negre i clàssiques... Recordo que amb 14 anys vaig demanar una col·lecció de les pel·lis del Kubrick, i les vaig mirar totes. He tingut inquietud artística respecte al cinema, però sempre a un nivell inferior al que tinc per la música.



Els videoclips de "Carretera perdida" i "Dónde estás?" fan referència explícita a 'Lost Highway', de Lynch (1997) i 'Matrix', de Wachowskis (1999). Les vas veure quan eres adolescent'?
Lost Highway no la vaig veure quan va sortir, sinó quan ja estava en la vintena. En aquella època vaig descobrir a David Lynch amb Mullholand Drive (2001), i poc després vaig veure Lost Highway. En canvi, Matrix sí que la vaig veure quan va sortir i em va marcar molt, tot i que tampoc m'agrada moltíssim la ciència-ficció.

Totes dues connecten amb la idea de la dissociació de la identitat del personatge. A la teva música aquesta també hi és present?
M'agrada molt la confusió a les pel·lícules. M'agrada que tinguin un punt de realisme màgic, que és una cosa que Lynch fa molt, i fins i tot, de surrealisme i de saber trencar amb la linealitat del temps. M'interessa sentir aquesta confusió de no saber ben bé de què m'estan explicant, com d'estar una mica flotant en l'atmosfera de la pel·lícula més que en l'argument en si.

Aquest interès té a veure amb una possible identitat dual entre l'Alizzz 'frontman' i el productor per a altres artistes?
No, crec que està més relacionat amb les nits de festa, que sovint són espesses, borroses i confuses. O amb les relacions, en què a vegades tu penses que són d'una manera, però després acaben sent d'una altra... No crec que tot això tingui a veure amb la meva identitat.

Quin és el fil conductor del so del disc?
Va haver-hi un moment en què vaig decidir que la guitarra seria l'element principal de l'estètica sonora del disc. Soc guitarrista, m'agrada molt la música feta amb guitarra, i és la que sempre he escoltat. Però a la vegada és un instrument que està molt trillat, l'hem escoltat 80 milions de vegades, i provant idees vaig descobrir que encara es podien arribar a aconseguir coses que em sonaven fresques, i que alhora es distanciaven dels sintes, que a mi sempre m'han sonat una mica més morts. Les guitarres tot i que potser són menys sofisticades, tenen una qualitat més orgànica. Paral·lelament, també m'ha interessat molt treballar amb guitarres perquè per primer cop no les havia de tocar. Estava molt saturat d'estar davant de l'ordinador gravant pistes de guitarra. Poder treballar amb músics i guiar-los per trobar el que jo tenia al cap em va semblar molt atractiu.



A "Despertar" hi col·labora la badalonina Maria Arnal i a "No ho sé" la lleidatana Clara Viñals (Renaldo & Clara). Com les vas conèixer?
A les dues les coneixia fa molt de temps, tot i que la Maria des de fa més i hi tinc, segurament, una relació més estreta. A més, havíem compartit estudi un temps més o menys llarg quan ella estava fent el segon àlbum amb Marcel Bagés, Clamor (Fina Estampa, 2021). Pel que fa a la Clara, la vaig conèixer en una nit de festa en què ella tocava. Vam acabar supertard, cap a les 6 del matí, vam parlar molta estona i des de llavors hem anat mantenint el contacte. El que m'agrada molt de totes dues és que tenen un projecte i una veu amb una identitat molt sòlida i ben definida.

"No ho sé" és la teva segona cançó en català. El català han vingut per quedar-se en el projecte d'Alizzz?
Sí, crec que hi haurà més cançons en català. No tinc una idea clara de quan ni com les voldré fer, però m'agrada escriure en català algunes de les coses que em passen. Podria ser interessant fer un àlbum només en català, però no tinc res pensat ni decidit.

La primera cançó que vas escriure en català va ser "Que pasa nen", que va sortir ara fa més d'un any i mig. Va ser temerari treure aquella cançó?
Va ser absolutament temerari. Era arriscada en molts sentits, perquè esperava que generés debat i controvèrsia. De fet, si no ho hagués provocat, voldria dir que la voluntat de la cançó hauria fracassat. I va ser tot un èxit perquè va ser tot un tema mediàtic, en què també hi va ajudar que pràcticament coincidís amb la Diada. Durant setmanes, cada dia m'aixecava amb quatre o cinc articles tractant el tema. A més, en el moment tenia dubtes sobre algunes frases de la cançó per si algú es prendria massa malament alguna cosa. Però al final, vaig decidir no canviar res de la lletra.

Creus que falten més vacil·lades i 'beef' en l'escena musical catalana?
No et sé dir, però el que et puc assegurar és que és definitivament entretingut. A la gent li agrada parlar sobre temes culturals quan hi ha persones o conceptes enfrontats. Ens agrada posicionar-nos, dir la nostra i crec que és engrescador posar converses sobre la taula.



A "Que pasa nen" cantaves: "A Enderrock no em poden veure". Consideres que a l'Enderrock continuem sense poder-te veure?
[RIU] Avui, clarament segur que no puc dir que no em podeu veure! Suposo, que com una mica tothom, a vegades em podeu veure i altres no. He de dir que quan em vau plantejar la idea d'anar a fer una entrevista a Enderrock vaig dubatar un segon sobre si fer-ho... Però ràpidament, vaig tenir clar que havia d'afrontar l'entrevista i que si hi havia alguna discussió o contraposició d'idees s'havia de poder expressar i parlar-ne.

Creus que "Que pasa nen" ha fet que siguis percebut diferent a Catalunya?
Amb "Que pasa nen" vaig guanyar un respecte artístic i vaig passar a formar part de l'imaginari català. Segurament, ja estava dins de l'imaginari espanyol i madrileny, ja que al final Espanya és Madrid, ho vulguem o no. I arran d'aquesta cançó vaig notar una diferència en la meva consideració artística a Catalunya.

Hi havia un desconeixement envers la teva proposta?
No ho sé, en tot cas no crec que hi hagués mala voluntat. Però considero que hi ha projectes catalans que tenen rellevància i que Catalunya no els abandera prou com a artistes catalans. Hi ha exemples prou recents com Estopa o Rosalia, que són artistes de talla mundial i per exemple, en el cas d'Estopa, hi va haver molt de revolt quan se'ls va concedir la Creu de Sant Jordi...



En una entrevista a El Mundo, hi ha una declaració teva en què dius: "No volia que la gent pensés que soc un artista espanyol. Jo soc un artista català". Per què no et consideres un artista espanyol?
No recordo quina va ser la pregunta, perquè això va sortir publicat com una cita. No recordo si ho vaig dir exactament així, però un dels motius per què vaig escriure "Que passa nen" és perquè molta gent se sorprenia quan sabia que era de Castelldefels i que era català. Molta gent m'ubicava a Madrid, suposo que perquè faig moltes cançons amb C. Tangana, perquè les meves cançons són en castellà i perquè la meva manera d'expressar-me no quadra amb el clixé que algunes persones tenen del que és ser català. I era una cosa que em feia ràbia perquè jo em sento català al 100%, i per això volia deixar clar que jo soc català, formo part de la cultura catalana i és un element de la meva identitat.

Ha generat molt revolt aquesta cita?
Sí, crec que està més aviat treta fora de context per part seva per intentar treure un bon titular. L'endemà de la publicació de l'entrevista tenia centenars de missatges a totes les xarxes per part del facherío tirant-me merda. Estic en tot el dret absolut de ser primer català, i espanyol després.

Quins concerts de presentació tens a la vista?
Aquest estiu tindrem tres concerts de presentació: al Vida (Vilanova i la Geltrú), el 6 de juliol ; el 25 de maig serem a Madrid, al festival Tomavistas, i a finals de juliol serem a l'Atlàntida Fest de Mallorca. A principis de 2025, vindrà una gira de sales que anunciarem en els pròxims mesos i de cara a l'estiu de l'any que ve, farem una gira llarga de festivals d'estius, que espero que pugui passar per molts llocs de Catalunya.