Presentem les cares que encapçalen la nova generació del pop urbà en català | Dimecres 22 de maig a les 19h, l'Antiga Fàbrica Estrella Damm acollirà els concerts de Dani6ix & Izzkid, EnMatu, Kuu i Calagher

Dani6ix & Izzkid, Kuu, EnMatu, Cloe, Calagher, Ayryn, Juls i el nou pop urbà

Els 7 magnífics Dani6ix & IzzkidKuuEnMatuCloeCalagherAyryn i Juls —al costat dels seus productors— encapçalen la nova generació de pop urbà en català que ha crescut sota el paraigua de l’èxit de The TyetsJulietaMushka Figa Flawas
Text: Maria Folqué i Èlia Gea. Fotos: Juan Miguel Morales.
Amb una forta vinculació al Maresme, la popularitat d’aquests artistes i altres com Martigo, Gusset o Just Jou confirma el recanvi del mainstream català i és prova de l’arrelament de la música urbana. El 22 de maig podrem escoltar i conèixer els projectes de Dani6ix & IzzkidenMatuKuu i Calagher en directe en un nou Enderrock Sona, tot parlant amb ells. Les entrades són gratuïtes i es poden aconseguir amb inscripció prèvia.


 

DANI6IX & IZZKID

Dos amics de Teià són un fenomen amb el debut Stem vius! (autoeditat, 2023) i el seu reggaeton trist, que ja ha assolit un milió de reproduccions a Spotify.



El que de bon principi havia de ser una col·laboració per al disc en solitari d’Izzkid (“Vudú”) es va acabar convertint en un duet que ara mateix no es veu treballant per separat. Així ho asseguren Daniel Nieto ‘Dani6ix’ i Pau Izquierdo ‘Izzkid’ (Teià, 2000), que després de l’èxit del segon senzill conjunt (“Oxitocina”) van decidir fer música plegats: “Ens vam posar les piles per fer el duo, un projecte molt més gran que el que teníem per separat”. Així va néixer el primer EP, Stem vius!, enregistrat des de la diversió i sense “cap pressió externa”. “El disc defineix molt bé com som, perquè el vam gravar sense cap expectativa”, assegura Dani6ix.

Tot i que és un treball marcat per l’estil reggaeton, tots dos afirmen que no es volen quedar aquí: “Volem que la gent vegi que podem fer coses diferents, però mantindrem la nostra essència”. Dani6ix, per això, admet que és difícil explorar determinats gèneres cantant en català: “Molts cops no sabem si fer el que ens agrada o la música amb què se’ns identifica, perquè si fem cançons més profundes potser no acabaran arribant a tanta gent”. I segueix: “Això passa perquè a l’escena catalana li costa sortir del que és habitual, i nosaltres, i tota la nova gent que està pujant, intentem trencar les barreres”. Izzkid ho té clar: “L’escena del nou pop urbà és com una entrada d’aire fresc, i mola veure que a poc a poc fem que la música en català sigui més urbana i arribi a molta més gent”. El duet ho està fent possible i ja arrasa a les xarxes socials, sobretot a TikTok: “Al principi no volíem ensenyar res de les cançons, però ara aprofitem les xarxes per posar hype als nostres temes”.



 

KUU

Amb un parell de senzills i el primer disc encara pendent de publicar, la jove mataronina ja s’ha fet un lloc en el pop urbà i electrònic.



Ja feia un temps que Marta Barco (Mataró, 2004) escrivia lletres. Amb només 16 anys i amb la idea de fer un pas per anar més enllà va contactar amb el duet barceloní Iglú, va anar al seu estudi i va començar a gravar els primers temes amb ells. Van penjar dues cançons, una va ser “Tantes voltes”, que ara no es pot escoltar a Spotify però que l’artista ha avançat que aviat en traurà un remix. Aquell va ser el germen del que ha esdevingut Kuu, un projecte que admet com a influències Julieta i Aitana per definir el seu pop electrònic i amb una veu airejada.

Des d’aleshores, a més d’un parell de col·laboracions, ha participat al disc de nadales col·lectiu Nadal Mix 2023 (Luup Records) amb Calagher, i ha publicat tres senzills amb la seva parella i productor, Roots (Mushka). Al seu costat prepara un debut que editarà aquest any el segell Luup Records, del qual avança que “no serà tan nostàlgic” com el que hem escoltat fins ara. Kuu diu que no acaba de sentir-se part de l’escena urbana actual: “Hi ha molta gent fent música, i és molt difícil fer-se un lloc”. Així i tot es meravella de la relació que hi ha entre artistes del Maresme: “Ens coneixem molt i ens escoltem els uns als altres, som moníssims”.



 

ENMATU

Després de dos anys publicant senzills, el jove premianenc va debutar a l’abril amb l’EP Llaços (Montebello, 2024).



De petit, Mateu Feliu (Premià de Mar, 2001) va estudiar cant coral, solfeig i viola. Però va acabar deixant-ho, i no va ser fins a l’any 2022 que va tornar a connectar amb la seva passió per la música i va publicar els primers senzills com a EnMatu. S’hi va decidir per la influència d’amics de tota la vida que també feien música, i amb qui ha acabat creant Syx Records, una agrupació d’artistes i productors del Maresme. Després de l’èxit que van tenir l’estiu passat algunes de les seves primeres cançons, com ara “Ni una llàgrima” o “Cadaqués”, es va llançar a enregistrar el seu primer treball, Llaços. “El significat principal de l’EP és l’amor i la manera com visc les relacions”, resumeix. I, per bé que se centra sobretot en el desamor, no cau en el despit i mostra també la seva part més vulnerable. De fet, admet que al disc “hi ha un gran component d’innocència i d’impàs entre la immaduresa i la maduresa”. 

L'estructura de les cançons és pop, però juga igualment amb la música urbana i l’electrònica amb el suport de diversos productors com Xavier Coca ‘Jotes’ (The Tyets), Kashlo o Fran Artero, i també amb referents tant nacionals com internacionals com Leïti Sene, L’Haine, Figa Flawas i The Tyets, entre altres. En realitat, EnMatu es reconeix deutor del duet mataroní: “Feia molt de temps que els escoltava, i crec que ens han obert moltes portes. The Tyets són els pioners de la creació d’una nova escena urbana en català”. A més, se sent orgullós del panorama maresmenc que ha contribuït a crear amb Syx Records, a més de Dani6ix & Izzkid o Calagher, que col·laboren al disc: “És molt guai veure que surten tants bons artistes a cinc minuts de casa, tot i que admeto que fins ara no ho havia assimilat”.



 

CLOE

La cantant d’Esplugues de Llobregat presenta el seu projecte musical amb cançons com “Entre el fum” o “Trampa”, que exploren ritmes llatins i gèneres urbans.



“Vaig començar en la música perquè volia cantar una cançó en francès, i com que no el sabia parlar vaig traduir-la al català com vaig poder i la vaig interpretar”, recorda dels seus inicis Alba Gómez ‘Cloe’(Esplugues de Llobregat, 2001). Arran d’aquesta traducció atropellada, l’espluguina va descobrir un nou món entre melodies i beats, i va decidir-se a estudiar producció. “Baso els temes en experiències pròpies, però tendeixo a exagerar i dramatitzar els meus sentiments. Si faig una cançó des de la ràbia, la trec tota i, si cal, me n’invento tranquil·lament algunes parts”, reconeix. Així queda palès en un dels seus darrers llançaments, “En el club”. Per escriure aquest tema de desamor la cantant admet que va apostar pel funk carioca brasiler: “És un estil que dona molta importància i molta força a la veu”. 

Però Cloe no només compon els seus temes, sinó que també treballa part de la producció, perquè l’apassiona. “M’agrada produir-me les cançons, agafant algun sàmpler o una melodia que m’inspira, tot i que altres vegades m’han passat una base i hi he escrit una lletra a sobre i l’he gravada. Prefereixo començar des de zero perquè em dona molta més llibertat de creació.” Així i tot, Cloe conclou: “En realitat, ara mateix encara m’estic acabant de formar musicalment, perquè vull trobar el meu so”.



 

CALAGHER

A través de cançons com “Mistos” i “San Siro”, Calagher dona a conèixer el seu projecte acompanyat d’Aymax i Toni Luis.



Carles ‘Calagher’ Luis (Mataró, 2000) va debutar el 2019, però ja feia temps que escrivia lletres... Només li faltava la música. “Vaig enganyar el meu germà Toni perquè em fes unes bases, i a partir d’aquí vam començar a produir alguns temes.” Inspirat pels ritmes d’Eminem o Young Beef, va continuar publicant peces que coescrivien amb Max Aymà ‘Aymax’ (Mataró, 2000) i produïa Toni Luis (Mataró, 1997). “El procés creatiu no ha parat, però costa compartir el que fas quan no tens ningú que ho escolti, perquè això provoca certa inseguretat”, confessa Calagher, que va deixar la música fa tres anys. El 2023, però, tot va fer un gir amb la publicació de “Barras warras”, la seva exitosa col·laboració amb Mushka. Ell mateix assegura que allò ho va canviar tot: “Gravar amb una artista que saps que és bona, amb un productor com Roots que és boníssim i a la Kate Studio on graven The Tyets... és diferent”. 

Ara Calagher segueix publicant temes, com l’últim “5 estrelles”, o “Bigotets”, amb el grup Ypnosi, i anuncia que de cara a aquest mateix any ja prepara un EP de quatre o cinc cançons, que tindrà col·laboracions amb altres artistes del panorama. El cantant és partidari que els artistes es donin suport entre si, perquè això els beneficia a tots: “A més, som del Maresme i aquí s’està cultivant una nova escena”.



 

AYRYN

Després del debut amb l’EP Tremolar (Músic Bus, 2024), l’artista de Santa Coloma de Gramenet continua explorant ritmes urbans i pop electrònic.



Irene ‘Ayryn’ González (Santa Coloma de Gramenet, 2001) va descobrir la seva passió per la música a través de les batalles de freestyle que feien al seu barri. Els jocs de rimes i versos improvisats la van instigar a cantar i a investigar diferents gèneres musicals. “Sempre he estat una persona molt versàtil pel que fa als estils”, determina la colomenca, que admet que ara mateix està submergida en la recerca de sonoritats per als seus nous temes. Tot i reconèixer que té molts referents, assegura que la seva llista l’encapçalen Rosalia i Bad Gyal, així com la gaditana Judeline. La gran diversitat que defensa es pot apreciar al seu disc de debut, Tremolar: “Aquest disc és una carta de presentació de qui soc a través de quatre cançons que representen quatre moments clau de la meva vida”. 

Per a Ayryn, era important que les cançons estiguessin escrites en primera persona: “Tot i que és interessant poder-se inspirar en històries alienes, m’agrada escriure des de la pròpia experiència perquè sento que el que estic explicant és més real”. L’artista avança que ja prepara un segon treball on pretén continuar explorant els sons urbans: “Em vull enfocar encara més cap al pop urbà, sobretot l’afrobeat, el reggaeton, el jersey i el pop electrònic”. I tot plegat ho treballa amb el seu productor de confiança, Deps Music.



 

JULS

És l’artista més jove del nou pop urbà i amb només tres senzills a Spotify ja acumula més de deu mil escoltes mensuals.
 
@aka.julsx Tant de bo No T'Hagués conegut‼️ Amuntt i avalll #bcn #catala #estiktokat ♬ Tant de bo No T'hagués conegut - Juls & Gela

Té només 18 anys i tres senzills enregistrats, però Júlia ‘Juls’ Casadevall (Girona, 2005) ja es postula com a una de les noves promeses de l’escena. Des d’adolescent que escrivia poesia i havia fet alguna lletra en anglès, però va ser arran d’una conversa amb Suu al festival Strenes que es va plantejar de començar el seu projecte personal. El primer que va fer va ser contactar amb Marc Gelabert (Iglú), després d’escoltar la producció per al “Conte d’estiu (a la ràdio)” de Socunbohemio. “Quan ens vam trobar vaig pensar que em sonava molt, i resulta que havia estat monitor meu en unes colònies de Rosa dels Vents quan feia segon d’ESO”, recorda divertida per les voltes que dona la vida. Junts han creat una sonoritat de pop urbà que embolcalla les seves peces emocionals i festives. Juls assenyala de referents artistes com Olivia Rodrigo o Rosalia, a més de Suu

Quant a la nova escena urbana, se sent il·lusionada de formar-ne part: “Estic rodejada d’artistes que eren molt referents per a mi, i poder ser un d’ells és molt guai”. A les seves lletres la temàtica principal és l’amor, però en un sentit ampli: “Faig cançons sobre sentiments dels quals no es parla gaire, i crec que cal fer-ho per tenir més matisos i colors en les cançons d’amor”. En aquest sentit, es refereix a tractar amb naturalitat les relacions sàfiques: “Estic amb una dona, i ho explico des de la meva naturalitat, no per reivindicar res. No considero que s’hagi de sortir de cap armari, però vull que algun dia ja no sorprengui”, reclama. Alhora, però, no només escriu sobre amor romàntic, sinó que l’interessen també la terra i la llengua.


 
Pots trobar el reportatge complet al número 364 de la revista Enderrock.