El grup Ellipsi va publicar el 1972 un disc amb una adaptació de «Nocturn per acordió»

Cantar Salvat-Papasseit a Finlàndia i en finès

Aquest 16 de maig fa 130 anys que va néixer Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes catalans més llegits i estimats. Els seus versos han estat musicats per multitud d’artistes d’arreu dels Països Catalans, però també han seduït més enllà.
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.
Ellipsi va ser un grup finlandès en actiu entre 1969 i 1974. Després de publicar un senzill amb dues cançons, Love Records els va oferir la possibilitat d’enregistrar el seu únic LP, que van titular amb el mateix nom de la banda. És en aquest treball on podem sentir “Nokturno”, l’adaptació al finès del “Nocturn per acordió” de Papasseit.

“Vaig llegir molts poemes per trobar la inspiració adequada per compondre a la meva manera. A la biblioteca vaig trobar un llibre anomenat Tuhat laulujen vuotta (Mil anys de cançons). Contenia uns quants centenars de poemes (dels anys 1100 al 1900), com ara “Annabel-Lee”, d'Edgar Allan Poe i “Nokturno”. I vaig compondre dues cançons a partir de les traduccions d'aquest llibre”, explica Hannu Sinnemäki, líder i cantant de la formació. L’adaptació de l’obra de Salvat-Papasseit es deu a l’escriptora i traductora Tyyni Tuulio. Es dona la circumstància que Tuulio va néixer a Karvia el 1892, és a dir dos anys abans que Salvat-Papasseit i va morir a Hèlsinki el 1991.
 
“Nokturno” va captivar Sinnemäki, que va decidir posar-li música: “El ritme de “Nokturno” em va inspirar i vaig sentir simpatia per aquest poeta. El violoncel i la guitarra eren els instruments més importants d'Ellipsi, i donaven un excel·lent contrast amb les veus dels cantants.” Al costat de Salvat-Papasseit i d’Allan Poe, al disc també trobem un poema de Federico García Lorca, tot i que el gruix del repertori de la formació es basava, principalment, en poesia finlandesa, antiga i moderna.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vqOz9oNeERk[/youtube]
En l’actualitat, Sinnemäki dirigeix dos cors al seu país, Torpparit i Operamento. Aquesta segona formació és un conjunt de cantants d'òpera, encara que Sinnemäki adverteix que “principalment, el seu cant és diferent de la música d'òpera”.

“Nokturno”Lletra en finès

Näettekös, minä olen vahtinut puupinoja satamassa.
Te ette tiedä, mitä on pinojen vahtiminen satamassa.
Minä ole nähnyt sateen, kaatosateen.
Minä olen nähnyt sateen valelevan veneet.
Ja tuskan suuren urakan kyyristyvän alle lautojen.
Ja tuskan suuren urakan kyyristyvän alle pinjojen.
Kun poliisivirkailijat tähyilivät yötä,
ja taivaan holvi oli kuin kaivos, pimeinä sataman vaunut,
sytytin nuotion tähdeksi synkeyden kitaan.
Mutta kaikkien kulkurien kädet yhtyivät piiriksi,
ja kaikki he tekivät valan tulen ympärillä.
Ja kuin ihmeen kautta ojentuivat kohmettuneet kädet,
ja poliisin askelten ääni häipyi sumuun.
Te ette tiedä rukousta laivalyhtyjen,
värikkäiden kuin purjeeton meri hohtavan auringon alla.
(Te ette tiedä, mitä on pinojen vahtiminen satamassa.)


“Nocturn per a acordió” - Original en català

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu que és guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa
Sota els flandes
I els melis
Sota els cedres sagrats
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
I la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
I he fet un foc d'estelles dins la gola del llop
Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
Com una farandola
Feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes
I en la boira es perdia el trepig
Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
Que són de tants colors
Com la mar sota el sol:
Que no li calen veles


“Nocturn per acordió” és un poema autobiogràfic, que fa referència al temps que Papasseit va treballar de vigilant al Port de Barcelona. L’actual Moll de la Fusta és un homenatge poc encobert al poeta.



Entre els artistes catalans que l'han musicat, la versió més recordada és la recitació d’Ovidi Montllor. També Núria Espert el va recitar en un disc, i Xavier Ribalta el va cantar, com també ho va fer Joan Garriga & Carles Belda, entre molts altres. A més, el 1975, Dagoll Dagom va titular el seu segon espectacle amb el nom d’aquest poema.