Albert Pla és un dels artistes que participarà en l'edició d’enguany del festival Cruïlla. Hi presentarà l’espectacle 'Rumbagenarios', amb una potent banda que l’acompanyarà dalt de l’escenari i un repertori pensat per a fer cantar i ballar. A més, recentment ha publicat un parell de cançons noves, "Bombas en Madrid" i "Experiencia religiosa". D’això i d’algunes coses més n’hem volgut parlar amb l’artista de Sabadell

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Xavier Mercadé.

L'11 de juliol seràs al Cruïlla amb l'espectacle 'Rumbagenarios', que es descriu com una 'juerga catalana'... En què consistirà?
La base del concert són cançons de rumba i del disc Veintegenarios en Albuquerque (BMG, 1997), tot i que també hi faré altres temes. Però sí, és un concert perquè la gent estigui dreta, pugui cantar i beure cervesa… Ja fa molts anys que actuo en teatres, on si algú es posa a cantar el del costat el fa callar… M’agradaria que al Cruïlla la gent estigués més per cantar que per escoltar. També volia que hi hagués moviment a l'escenari, i hi projectarem vídeos. Són molt generalistes i no tenen la precisió de la gira de Miedo, però és un concert per passar-nos-ho bé i divertir-nos. Però hem assajat i tot! Havia promès al Diego Cortés que algun dia faríem una gira assajant, explicant-li abans el repertori que tocaríem...




A banda del directe, fa unes setmanes vas presentar la cançó “Bombas en Madrid”.
Sí, ara anem presentant cançons. Aquesta setmana hem presentat també “Experiencia religiosa”. Suposo que al llarg de l’any i de l’any que ve anirem ensenyant cançons noves.



Són l’avançament d'un disc o quedaran com a senzills?
No ho sé encara. Sé que trauré cançons. No sé encara en quin format serà: si serà un disc o si anirem fent una cançó de tant en tant. Entre aquest any i l'any que ve, vull treure'm de sobre totes les cançons que he estat fent aquest temps.

Són gaires cançons?
No ho sé, 10 o 12. No les he comptat...

Darrerament, no has estat gaire prolífic pel que fa als discos. En 12 anys només has publicat Miedo (Enunplisplasmúsica, 2018).
És que jo quasi sempre que he fet un disc, l'he ensenyat després de fer l'espectacle. Sempre penso l'espectacle i després agafo les cançons aquelles, les foto a un disc i les treus. Però és cert que darrerament he fet moltes cançons que no han sortit en cap disc. Per exemple, quan vam fer Guerra amb el Fermín Muguruza, ens vam descuidar de fer el disc al final. A més, hi ha molta confusió amb els discs i el seu format. Jo tinc ganes de conèixer algun productor i de treballar amb gent que amb qui no he treballat mai. Per a mi és més interessant això que no pas fixar-me en com publico.



A banda de la música i del teatre fas mil coses més: ràdio, televisió, cinema... On t’ho passes millor?
A tot arreu. M’ho passo bé amb la variació. Ahir era a les Canàries, que hi havia anat a fer un concert jo sol en un teatre i va ser superxulo. Avui faig Banyoles amb la banda i dilluns entro a gravar el programa de televisió de TV3 Natura sàvia amb el Peyu i el Quimi Portet. I la veritat és que m'ho passo pipa als tres llocs.

A la ràdio feies lliçons d'història!
Sí, això potser és amb el que m'ho passo millor. Però ara ho he hagut de deixar perquè no tinc prou temps. És el que més m'agrada, però també és el que em dona més feina i es paga molt poc.



De tant en tant surts per la tele i opines de política. El video se sol fer viral i la gent et pren molt seriosament. Et sorprèn?
Em fa gràcia perquè jo no hi entenc de política, ni la segueixo. A mi em pregunten pel Puigdemont i tant puc dic una cosa com dir-ne una altra. Però realment, m’importa un pito.