La revista digital setmanal d'Enderrock
- 522
El músic del Montseny acaba de presentar el quart disc d’Esperit!
Esperit!: «Faig cançons sobre coses que m’influencien i que volen sortir»
Des de casa seva a Campins, Mau Boada dona vida a Esperit! , l'alter ego amb qui acaba de publicar el quart disc, Cançons (BankRobber, 2024). Es tracta d'un recull personal de cançons a l'ús, és a dir amb lletra i melodia. Un treball que marca distància amb algun dels seus projectes anteriors, però ho fa sense perdre el segell i la llibertat que són propis.
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.
Fa un temps et van definir com un esperit lliure. Et envia així?
Sí, jo ho sento així. La llibertat és un dels elements importants a la meva manera de fer la música. I en la vida, també.
Si ens centrem en la música, lliure vol dir que al moment de crear no penses en com l'oient pot percebre aquesta obra?
A l'hora de fer una cançó i gravar-la, sempre penso en com la rebrà la gent. Penso en el receptor; ara això no em condiciona per fer el que a mi em ve de gust. El senyal que vaig bé és que a mi em faci vibrar.
El disc és diu 'Cançons' perquè és el primer disc amb composicions que podem denominar cançons. Què t'ha dut a fer aquest pas?
Això és una cosa que es remunta a fa molts i molts anys. Des d'abans de formar Espert! , que he anat fent cançons i moltes d'elles mai no els havia gravat com es mereixien. Fa temps que pensava que això podria ser un disc i, de fet, alguna vegada ja m'havia fet algun recull d'aquests peces i havia posat per títol Cançons. Hi ha cançons anteriors a Esperit! i altres són molt noves. A més, preparant el directe he descobert que m'està agradant molt tocar aquestes cançons amb banda.
Quan dius banda, a qui et refereixes?
El disc, a nivell instrumental el vaig gravar gairebé tot jo. La clarinetista i saxofonista Anika Franke (amb qui tenim un projecte d'improvisació) ha gravat algunes pistes des d'Alemanya i també hi ha una flauta travessera que va gravar una altra amiga, però la resta ho he fet jo. En canvi, a les veus sí que hi ha el Joan Colomo , la Gina Margarit, l'Estel Boada i el Ret, dels Falciots Ninja . Pel que fa al directe, hi seran l'Estel, el Colomo al baix i el Pol Folguera a la bateria. Aquesta és la formació de partida perquè els músics estan en altres històries, tenen compromisos i segurs que hi ha dies que no poden venir. Però és una cosa que m'excita, perquè tinc moltes ganes de tocar amb diferent gent, també.
Tots els textos són els teus?
Sí, encara que algunes són força antigues. Hi ha cançons d'amor… Per exemple, “La Sèpia Negra” és una cançó d'amor cap a una gossa que tenia. Un dia era a casa i la vaig veure ja tan maca, amb tota la seva bellesa, que em sortirà directament la cançó sola. També hi ha una cançó, "Two Trees", que vaig escriure el dia que va morir el meu avi amb tots els pensaments que em van venir. Faig cançons sobre coses que m'influeixen i que volen sortir.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=[/youtube]
Estilísticament com les definiries?
No ho sé. Tinc curiositat per veure què hi veu la gent. M'agrada sentir el feedback extern. Jo he anat fent sense plantejar-me gaire això dels estils. Diria que hi ha alguna cançó influenciada per la cúmbia, com a “Chacarera”, per exemple. Però en la majoria m'he deixat que cada cançó anés per on volgués, sense voler provar de fer cap estil en particular.
Pel que fa a la instrumentació, anem d'instruments orgànics a moments electrònics i més urbans…
Sí, és veritat. He fet servir efectes per la veu que s'utilitza a la música urbana i això li dona una sonoritat urbana.
Per acabar, una cosa que no té res a veure. Fa molts anys vas gravar amb Pau Riba i El Petit de Cal Eril una obra perduda de Pau Riba, Els prínceps de Rocamadour . Això no s'ha publicat mai…
Sí, està gravat i falta acabar-ho. Falta fer la mescla bona i ja ens agradaria que sortís a la llum d'alguna manera. És un àlbum conceptual que ell ja tenia concebut de l'època que va viure a Formentera. Espero moltíssim que algun dia pugui publicar.
Sí, jo ho sento així. La llibertat és un dels elements importants a la meva manera de fer la música. I en la vida, també.
Si ens centrem en la música, lliure vol dir que al moment de crear no penses en com l'oient pot percebre aquesta obra?
A l'hora de fer una cançó i gravar-la, sempre penso en com la rebrà la gent. Penso en el receptor; ara això no em condiciona per fer el que a mi em ve de gust. El senyal que vaig bé és que a mi em faci vibrar.
El disc és diu 'Cançons' perquè és el primer disc amb composicions que podem denominar cançons. Què t'ha dut a fer aquest pas?
Això és una cosa que es remunta a fa molts i molts anys. Des d'abans de formar Espert! , que he anat fent cançons i moltes d'elles mai no els havia gravat com es mereixien. Fa temps que pensava que això podria ser un disc i, de fet, alguna vegada ja m'havia fet algun recull d'aquests peces i havia posat per títol Cançons. Hi ha cançons anteriors a Esperit! i altres són molt noves. A més, preparant el directe he descobert que m'està agradant molt tocar aquestes cançons amb banda.
Quan dius banda, a qui et refereixes?
El disc, a nivell instrumental el vaig gravar gairebé tot jo. La clarinetista i saxofonista Anika Franke (amb qui tenim un projecte d'improvisació) ha gravat algunes pistes des d'Alemanya i també hi ha una flauta travessera que va gravar una altra amiga, però la resta ho he fet jo. En canvi, a les veus sí que hi ha el Joan Colomo , la Gina Margarit, l'Estel Boada i el Ret, dels Falciots Ninja . Pel que fa al directe, hi seran l'Estel, el Colomo al baix i el Pol Folguera a la bateria. Aquesta és la formació de partida perquè els músics estan en altres històries, tenen compromisos i segurs que hi ha dies que no poden venir. Però és una cosa que m'excita, perquè tinc moltes ganes de tocar amb diferent gent, també.
Tots els textos són els teus?
Sí, encara que algunes són força antigues. Hi ha cançons d'amor… Per exemple, “La Sèpia Negra” és una cançó d'amor cap a una gossa que tenia. Un dia era a casa i la vaig veure ja tan maca, amb tota la seva bellesa, que em sortirà directament la cançó sola. També hi ha una cançó, "Two Trees", que vaig escriure el dia que va morir el meu avi amb tots els pensaments que em van venir. Faig cançons sobre coses que m'influeixen i que volen sortir.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=[/youtube]
Estilísticament com les definiries?
No ho sé. Tinc curiositat per veure què hi veu la gent. M'agrada sentir el feedback extern. Jo he anat fent sense plantejar-me gaire això dels estils. Diria que hi ha alguna cançó influenciada per la cúmbia, com a “Chacarera”, per exemple. Però en la majoria m'he deixat que cada cançó anés per on volgués, sense voler provar de fer cap estil en particular.
Pel que fa a la instrumentació, anem d'instruments orgànics a moments electrònics i més urbans…
Sí, és veritat. He fet servir efectes per la veu que s'utilitza a la música urbana i això li dona una sonoritat urbana.
Per acabar, una cosa que no té res a veure. Fa molts anys vas gravar amb Pau Riba i El Petit de Cal Eril una obra perduda de Pau Riba, Els prínceps de Rocamadour . Això no s'ha publicat mai…
Sí, està gravat i falta acabar-ho. Falta fer la mescla bona i ja ens agradaria que sortís a la llum d'alguna manera. És un àlbum conceptual que ell ja tenia concebut de l'època que va viure a Formentera. Espero moltíssim que algun dia pugui publicar.