Amb dues dècades de trajectòria musical a l'esquena i cinc llarga durada, la cantant i pianista barcelonina Clara Luna acaba de descobrir el nou EP, 'Des d'aquest lloc' (U98 Music). El treball s'apropa el pop, sense abandonar l'aroma jazz que ha caracteritzat la carrera de l'artista, i explora el pas del temps a través de cinc cançons. En parlem amb ella i estrenem el nou videoclip d'una de les peces, "No és per tu que escric cançons", on col·labora amb diversos concursants de la darrera edició d'Eufòria, de la qual en va ser vocal coach: Aina Da Silva, Misty, (Elio) Xavi Noms, Bita i Julien Leone

Text: Redacció.

Avui estrenem nou videoclip de “No és per tu que escric cançons”. Què ens en pots explicar?
El vam fer amb la intenció que es veiés la realitat del que passa a l’estudi mentre gravem, en aquest cas, les veus. No hi ha res falsejat! [RIU]. En Guillem Roma va venir i va anar agafant imatges del que passava en tot moment. Tenia ganes d’envoltar-me d’unes quantes de les veus que m’havien acompanyat els darrers mesos en el programa d’Eufòria (m’hagués agradat tenir-los a tots, però la logística era complicada…) i crear aquestes textures vocals al final del tema. La cançó sembla que vagi dedicada a una persona amb qui s'ha deixat una relació, però en realitat la vaig escriure quan un productor em va dir que la meva música no era mainstream, com si fos una cosa dolenta. I en aquell moment vaig pensar: “és que no és per tu que escric cançons! Les escric perquè necessito expressar-me.”

No obstant això, en aquest nou disc, 'Des d'aquest lloc', t'apropes més al pop, però amb les influències més jazzístiques encara molt presents. Com arribes aquí, i amb quina intenció?
Intenció, cap en concret. Em venia molt de gust escriure en català i també explorar més aquesta sonoritat més soul o r'n’b, que no deixa de tenir arrel jazzística, però en música original no acaba d’agafar l’empremta del soul clàssic. L’estructura d’alguns temes ens recorda més al pop però tampoc del tot. Per a mi, és un camí molt lògic si miro tot el que he anat fent. Les sonoritats dels acords que s’utilitzen en el jazz em captiven d’una manera que no ho fan altres estètiques… m’hi sento còmode i honesta.



Tot el treball està replet de reflexions poètiques sobre el pas del temps. El pas del temps és una cosa que et preocupa generalment, o es deu a un moment vital concret?
Crec que té a veure amb els 44 anys que tinc ara! [RIU] Porto quasi 20 anys de carrera artística i més de 20 dedicada a la docència. És un bon moment per mirar enrere, fer balanç, veure que no vols continuar fent i quines coses vols canviar. I adonar-se que hi ha coses que no pots canviar i que és més interessant fluir. Expressar això era un repte a nivell lletrístic: com dir-ho, però que no soni tan evident? Com buscar imatges que suggereixin el pas del temps, moviment, textures… Ha estat divertit, però admeto que és tot un ofici el d’escriure lletres i jo a vegades poso més èmfasi en la part musical. Així i tot, m'escarrasso tot el que puc en fer que el que dic vagi acord amb com ho dic.

Per a la producció has comptat amb Marc Parrot i Jordi Cubino. Com ha anat?
Amb en Marc feia molts anys que volia treballar-hi, però no m’atrevia gens a demanar-li. Sempre li he tingut molt de respecte i admiració, tant pel seu vessant artístic com pel de productor. I jo no he treballat mai amb un productor, sempre tot el que he enregistrat ha estat compost, arranjat i pensat per mi mateixa o pels components del meu grup. Ha estat tot un exercici de confiança per part meva! I amb el Jordi ens hem conegut a Eufòria, i sempre anàvem parlant de fer alguna cosa junts i li vaig confiar aquest tema. Té la seva gràcia veure com altres persones poden aportar el seu punt de vista, els seus bagatges, i com et veuen i et complementen... quan tu penses que ja està molt definit, però en realitat tot és redefinible [RIU]. Estic molt contenta amb els resultats!



Com dius, amb Cubino us vau conèixer a 'Eufòria'. Com vas viure tu el fet de ser-hi coach vocal? Com veus les noves generacions?
Eufòria ha estat una oportunitat d'aglutinar tot el que he anat aprenent en aquests quasi 20 anys de professió, i m’hi he trobat supercòmoda, tot i que m’agradaria tenir més temps per preparar un tema que no pas una setmana! Des d’aquest punt de vista puc dir que el programa és com un tsunami [RIU]. Però com que soc una persona bastant pràctica, es tractava de sintetitzar allò que era més important i donar el consell just i no embolicar-se massa… calia donar confiança i seguretat, i que els concursants sentissin que estaven acompanyats en tot moment, que això és una cosa que m’agrada molt fer a les meves classes. També he pogut posar en pràctica tot el que he après els darrers anys com a instructora del mètode pilates, ja que havien de cantar i ballar i moure’s per l’escenari sense que la veu es desestabilitzés, o que ho fes el mínim. L’equipàs de professionals amb qui he treballat ha estat un regal per a mi: seguir aprenent de la professió, però amb un enfocament diferent ha estat molt enriquidor!

Com veus les noves generacions de vocalistes catalans?
Les noves generacions tenen moltes opcions, accés a moltíssima música, referents mil per anar-se qüestionant qui volen ser… però també tenen molta competència: cal brillar molt per destacar. però en aquest ofici hi ha tantes variables, que mai se sap! Crec que el seu punt fort és la quantitat d’informació a la qual poden tenir accés.