La cantant i actriu osonenca Judit Puigdomènech, coneguda amb el pseudònim 'Ju', ha tornat després de sis anys de silenci discogràfic. En el tercer àlbum d'estudi, 'Venus' (Fanatik, 2024), la gurbetana aposta per un so més indie-pop electrònic. Ella mateixa ens explica els detalls del disc tema a tema

Text: Redacció.

1. “Revelació”
“Un amor que porto a dins i que es revela com una foto antiga, rescatant-la i recordant aquest gran tresor que em guardo per mi mateixa. Pel que sigui vam prendre camins diferents i el rancor inicial del trencament es va anar desintegrant. La gent que t'envolta i amb tota la bona intenció ofereixen l'espatlla en els moments tristos. Ells et consolen i t'empenyen a deixar-ho enrere, a oblidar. Però en aquest cas jo no t'he volgut oblidar. T'he portat com un tresor secret intocable que recorda de manera intacta aquell moment que tu estaves per mi i jo per tu”.




2. “El cos, l'instint i la pell”
Qui i què deixem entrar? Qui deixem apropar-se a nosaltres? Qui deixem que ens abraci? Com ens fa sentir? De vegades i sent adulta ja em costa desxifrar-ho. Durant la infantesa ens ho anem trobant sense previ avís, sense saber què necessitem, què sentim, què volem o què ens convé. Amb el temps, però, rescatem circumstàncies en les quals ens hem pogut sentir vulnerats. Vivències normalitzades en la infantesa i l'adolescència que a través del temps han agafat una altra perspectiva. En aquest sentit, la cançó parla de la importància de respectar el tempo del creixement i desenvolupament de la maduresa i adultesa. Tant des de la individualitat dels qui ja som adults com també des del sistema. És una tristesa que a vegades no sigui respectada una etapa on aflora la imaginació, la creativitat, la fantasia i el descobriment 



3. “Venus”
Que complicat assumir que les coses no acaben d'anar del tot bé. Ens hi resistim i hi lluitem en contra. Poder acollir una situació complicada i respectar que la vida es dona d'aquesta manera és el que potser, amb paciència, pot ajudar a sortir-ne. Deixar caure les coses pel seu propi pes és deixar que la lluita es vagi transformant en una connexió més autèntica amb tu mateix sense filtres on l'ego està fora de catàleg. Contacte, essència, nuesa, vulnerabilitat. Som vulnerables, però també tenim una gran capacitat d'adaptar-nos. Potser no estàs en el teu millor moment vital, però d'aquí neix una oportunitat per desfer-se de tot allò que realment et condiciona i pots començar a veure allò que és important veritablement.





4. “Com si jo fos tu”
“Relata una trobada entre dues persones que s'estimen molt. La fusió i fins i tot la pèrdua de la individualitat quan ell està dintre teu. “Com si jo fos tu, com si fossis jo”. Però hi ha un tercer factor en joc: una obsessió que porta a la desconnexió i s'interposa en la relació. Conviure tots tres: tu, jo i l'obsessió que et fa estar despert a la nit i adormit de dia. I que difícil prendre distància quan hi ha un gran amor que et fa sentir allò que s'ha de sentir i que costa tant de trobar. Però no hi ha més remei que allunyar-se per no perdre's en el cercle del vici. I que difícil és de sortir-ne.”

5. “Jo ja no puc”
“He fet tard. M'ha quedat un assumpte pendent per dir-te. Al seu moment no vaig saber despertar la sensibilitat per percebre-ho. Potser per por. No em vaig atrevir a indagar què se'm regirava a dintre per poder reconèixer que tenia un idil·li retingut. No he estat a temps d'acomiadar-me. Em superava la pèrdua i el dolor i vaig decidir no veure'l de cara. Ara t'observo amb els peus a la terra i tu em fas llum des d'allà a dalt als estels i les nits que passo en blanc t'explico tot el que t'havia d'haver dit fa temps. Com diu al final de tot: 'Jo ja no puc tornar a fingir que m'has mirat i no t'he vist'”.



6. “Dolça fantasia”
“Que saludable perdre el control. Tots tenim dos de pols governant a dintre i que en lloc de mirar d'entendre's, es radicalitzen. Per una banda: la vida ideal i equilibrada compartida amb parella, jardí i el gosset on tot és calma i ordre. “M'he vist vivint aquí amb tu, he vist àngels entre els arbres, guardant el silenci del bosc, la vida en calma”. Per l'altra, la necessitat de perdre el control i despendre's de la mateixa identitat. “Àngel de la guarda, dolça fantasia, perdeu-vos de nit si no jo em trobaria”. Aquesta identitat creada a partir de les creences heretades és com una moralitat reafirmadora que et dona un lloc al món salvatge on resguardar-te. Com es posen d'acord l'una i l'altra? Com s'equilibren aquests dos pols sense fer-se mal? Es pot tenir tot? Hi ha qui diu que sí. Hi ha qui diu que no. Existeix el punt de trobada? És possible arribar a un acord?”