31 FAM és més que un grup; és un col·lectiu format per sis ments pensants —Lil Didi, El Kid, AAA, Bandam, Koalekay i Joey C— que s'han acabat convertint en una família. Amb la idea de voler representar el que són tots sis com a individus en un sol disc, han creat R31 (autoeditat, 2025), un treball que volen que sigui més que un àlbum d'estudi. Avui, just una setmana abans que surti, en parlem amb dos dels membres, AAA i El Kid

Text: Maria Folqué. Fotos: Nil Ventura.

Presenteu nou disc després de gairebé dos anys. Com us sentiu?
El Kid: 31 FAM no és un grup tradicional com podria ser qualsevol altre d'aquesta indústria, funcionem d'una manera diferent. Això ha fet que ens costi més saber qui som realment, i crec que amb aquest disc per fi hem pogut trobar la nostra etiqueta i el nostre lloc. Funcionant com un col·lectiu deixem que cadascú tingui les seves idees i personalitats, però alhora ens bolquem tots a fer música i ens entenem.
AAA: Trobar això ha fet que estiguem bastant il·lusionats, la veritat. Hem tornat a trobar l'energia, hem tornat a fluir i a passar-nos-ho bé un altre cop.

‘R31’ marca el començament d’una nova etapa per al grup?
E.K: Ens agrada que cada àlbum sigui una novetat per a nosaltres, no només vitalment, sinó també artísticament. 31 FAM com a col·lectiu et pot agradar més o menys, però ningú pot negar que no ens hem quedat estancats en un mateix lloc des de fa sis anys. L’evolució és constant i això ho agraeixo com a artista. Sempre ens posem nous límits i tenim ganes de jugar amb la música.

La idea del disc parteix d’una ràdio, Ràdio 31. En quin moment us ve al cap aquest concepte?
AAA: Abans de trobar aquesta idea, no sabíem què fer. El Didi estava tirant molt cap a una banda, jo estava anant més cap a la salsa i la rumba, i un altre continuava amb el seu reggaeton… I no sabíem quin concepte podia englobar totes les nostres idees i els nostres estils. 
E.K: Jo vinc de fer A totes les versions de tu (autoeditat, 2024), que és una cosa totalment meva i que m’he pres molt seriosament com a projecte, però que alhora m’ha deixat amb moltes ganes de fer alguna cosa més patxanguera, de divertir-me i de deixar de donar tantes voltes a les coses. D'aquí surt “Mama ho sento”, que comença amb aquest “Bon dia, Catalunya” tan radiofònic, i que neix de les ganes de ser un nen i de jugar amb les nostres possibilitats, com ara posar-me a parlar en una cançó. Llavors un membre del nostre equip, en Noel, ens va dir “no en sou conscients, però amb els temes que teniu esteu creant una ràdio”. Ell ens va aterrar el projecte i ens va fer veure realment aquesta idea que teníem davant.



Heu jugat amb l’estètica radiofònica en videoclips, fotografies i cartells per xarxes socials. Volíeu explotar la Ràdio 31 al màxim?
E.K: Teníem clar que volíem diferenciar la part més corporativa del grup, que representem amb aquesta ràdio, del que som nosaltres sis com a persones. D’aquí va sortir el peluqueo i tota aquesta caracterització dels personatges. Ens serveix per dir, aquests disfressats són 31 FAM i els més normals som nosaltres sis. Com dues cares d'una moneda realment. A més, dona molta sensació de família, el fet de tenir una ràdio, i això és el que som nosaltres.

És interessant explorar els conceptes més enllà del vessant musical?
E.K: Per a nosaltres aquest disc és més que un àlbum; és un univers sencer. Tenim un eslògan —“La ràdio de la teva vida, cada dia de la teva vida”—, i un logotip R31 molt reconeixibles que ens aporten una identitat i fan que la gent se’n senti part i s’ho faci seu. 

Heu versionat “La gavina” de Marina Rossell. En quin moment us plantegeu fer-ne un mambo remix?
AAA: Tots tenim les nostres influències, tan actuals com aquelles que ens han marcat al llarg de la nostra vida. Un dia en Dídac [Lil Didi] es va il·luminar, va anar a l’estudi i va gravar-ne la primera versió, ens la va passar i ens va volar el cap.
E.K: Tots anem acumulant records de cançons al llarg de la nostra vida. Els humans tenim molts calaixos plens de records, i de cop n’obres un i t'adones que ara tens la possibilitat de jugar amb aquella cançó que sonava tant quan eres petit, en aquest cas “La gavina”. I provant i jugant amb aquesta realitat, acaben sortint temes com aquest mambo/merengue.

En aquesta versió compteu amb Magalí Sare fent-ne els cors femenins. Vau plantejar la idea a Marina Rossell perquè ho fes ella?
AAA: Hi va haver el plantejament i ho vam intentar, però no ens vam posar d’acord i no va poder acabar sent. Sentim un gran respecte cap a Marina Rossell, una artista de cap a peus, però com que volíem continuar amb aquest joc de “La gavina” vam decidir contactar amb una altra artista, Magalí Sare, que té una veu increïble i ho va clavar.



A “La gavina” dieu 'vaig a pel vostre cap' i tot seguit li tireu barres a tota la indústria. Ara que no li deveu res a ningú, ho podeu fer això?
E.K: No tinc res contra la resta dels artistes, que cadascú es guanyi la vida com pugui i que faci el producte que sigui. A mi m’agradarà més o menys, igual que hi pot haver algú a qui no li agrada la nostra música, però ho respecto totalment. Ara, això va més per la gent que ho porta tot des de dalt. És veritat que ara ens trobem en una posició de poder-ho parlar més lliurement, i són temes que creiem que s’han de tractar, perquè tothom sap com funciona, però ningú no en parla, no fos cas que això els repercuteixi després. Jo vull passar-m’ho bé i això també implica parlar amb la veritat, i si és aquesta, doncs l’explicarem i ja està.

Cal poder dir totes aquestes veritats?
E.K: És necessari. Sembla que hàgim de mostrar que al panorama català tot són flors i violes. I no cal. No hi ha res de dolent en afrontar les coses. Igual que passa en una oficina, no tothom et caurà bé, i hi haurà gent amb qui et faràs més i amb qui menys. Sou treballadors i teniu un objectiu comú, però això no vol dir que hàgiu de ser amics.

En el disc trobem una gran diversitat d’estils —des de mambo a batxata, dembow o reggaeton— que aporteu cadascú de vosaltres a l’univers 31 FAM. Això forma part de la vostra identitat com a col·lectiu?
AAA: Crec que cadascú ha trobat el seu lloc, el seu paper dins del projecte i no s’ha forçat a ningú a dir res ni a fer res que no volgués. Hem pogut posar totes les nostres influències i estils i hem dit tot el que volíem, i això em fa estar molt content. És el disc que més m’ha agradat, en què millor m’he sentit i en què més a dins he estat. 
E.K: El disc és versàtil perquè parteix de les idees de tot el col·lectiu. No és només una persona qui decideix com serà el disc, sinó que conviuen sis entitats diferents, i ens hem de donar espai perquè passi això. D’aquest àlbum és especialment bonic poder veure la quantitat de coses que passen i que no paren d’avançar. Hi haurà gent que potser considera que és poc cohesionat perquè divaga massa, però no ho voldríem fer d’una altra manera perquè així és 31 FAM. A mi és el que més m’agrada del disc. Si escoltes un artista en solitari, moltes vegades s’acaba fent repetitiu, segurament inconscientment, perquè els falta gent diversa creant-lo. I potser ningú els ho diu, però nosaltres ens fotem canya els uns als altres per millorar i aportar alguna cosa diferent. Volem que el disc sigui fresc i que no es faci avorrit en cap moment. Així i tot, per molts estils diferents que fem, tot sona a 31 FAM, i algú que fa temps que ens escolta ho podrà reconèixer al moment.

El 3 de maig presenteu el disc a la sala Razzmatazz en un concert que donarà pas a la gira. Com heu plantejat aquest directe?
AAA: Estem molt contents perquè s’ha venut tot abans de treure el disc. En aquest sentit, el públic és molt incondicional amb nosaltres i estem molt agraïts i beneïts. Portem una proposta de xou que no podem avançar gaire, però està molt relacionat amb el món de la ràdio. Juraria que és una cosa que no s’ha vist abans a Catalunya. Per primera vegada duem el concepte real de l’àlbum en directe.
E.K: És una cosa molt interessant de veure, tot i que és difícil de gestionar des de darrere. Nosaltres lluitem per no estancar-nos en res, però potser a vegades ens equivoquem i en directe no acaba de funcionar tan bé com esperem. Així i tot, volem tirar les nostres idees endavant i si això és el que tenim al cap, doncs ho farem. Estem intentant fer un espectacle d’un concert, volem lluitar per aquest univers que hem creat i per aquesta Ràdio 31.

És un concepte que portareu més enllà d'aquest primer concert?
AAA: Razzmatazz serà un bolo especial perquè només es farà una vegada a l’any. Serà diferent de tots els altres, però la proposta i l’escenografia com a tal es podran veure al llarg de la gira que farem.