Estrenem la versió al català del trio tarragoní del conegut «Freed From Desire», de Gala
Els Groggy Rude més 'hooligans' volen «Una birra més»
El trio tarragoní GroggyRude és un dels diversos grups de punk-rock que ha vist néixer i créixer el Camp de Tarragona en l'última dècada. Després d'una maqueta, dos treballs d'estudi i un treball split amb Batec, 'Riure o plorar / No és un simulacre' (Tropical Riot, 2023), el grup ja ultima tots els preparatius pel nou disc 'Res a perdre' (Propaganda pel Fet!, 2026). Abans de la seva sortida, avui n'estrenem en primícia un dels temes: "Una birra més", que adapta al català la coneguda "Freed From Desire", de la cantant de Milà Gala Rizzatto
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.
"Una birra més" és una versió hooligan de "Freed From Desire" de Gala, una popular tonada d'eurodance que va popularitzar-se a mitjans dels noranta arreu d'Europa. La peça, però, lluny de caure en l'oblit, ha acabat convertint-se en habitual en sales de música electrònica i, sobretot, en estadis de futbol, on ha esdevingut en un himne per celebrar les victòries de molts equips.
Prenent aquest vessant futbolístic, GroggyRude ha decidit adaptar-la al català, passant-la pel sedàs del punk-rock i amb una nova lletra ambientada en la cultura de grada en les prèvies dels partits de futbol. El videoclip, dirigit i realitzat per Pau Garriga i Josep Anton Rossell, aprofundeix en la temàtica amb el grup en dues ubicacions: per una banda, es pot veure com dos equips juguen un partit de futbol mentre el grup canta la cançó al bell mig del camp. A partir de la meitat del videoclip, l'acció es transporta en un bar, on el trio i altres persones celebren la post d'un partit.
Aquesta versió de "Freed From Desire" no és la primera versió que GroggyRude adapta de temes coneguts de pop electrònic. Precisament, el grup ja es va donar a conèixer amb la Demo (autoeditat, 2016) amb “Em poses a 100”, de Xana o, més recentment, "Serà perquè t'estimo", de Ricchi e Poveri. Tot i que el bateria Marc Calvo reconeix que de vegades els pot saber greu que hi hagi públic que els conegui només per aquestes adaptacions i no pels seus temes propis, també destaca que són una porta d’entrada per descobrir i escoltar en profunditat el seu repertori.