La revista digital setmanal d'Enderrock
- 594
«Addicte a la serotonina» del músic lleidatà és la cançó de la Volta a Catalunya 2026
Yung Rajola: «'Addicte a la serotonina' parla de buscar llum en dies foscos»
"Addicte a la serotonina" de Yung Rajola és la cançó oficial de la Volta Ciclista a Catalunya 2026, prevista del 23 al 29 de març. El músic lleidatà es va imposar, en la votació popular del concurs iCatVolta, a les altres dues cançons finalistes d'enguany: "Connectats" de Ceaxe i "En diferit" de Júlia Blum. "Addicte a la serotonina" està escrita per Yung Rajola i Pep Saula (Sexenni), i produïda per aquest últim. A més, el tema s'acompanya d'un videoclip realitzat i dirigit pel lleidatà Àlex Alcalde.
Text: Sergi Núñez. Fotos: Àlex Alcalde.
D'aquesta manera, Yung Rajola s'afegeix a la llista de guanyadors del concurs iCatVolta, nascut el 2021 fruit de la col·laboració entre la Volta Ciclista i iCat, amb el suport de l'Institut d'Empreses Culturals i l'Acadèmia de la Música. Des d'aleshores, Blaumut, The Penguins, Sexenni, Sula, Cookah P i Shala Beatz i Cloe han posat la banda sonora a la principal cursa ciclista de Catalunya. Parlem amb Rajola de la cançó i del que suposa poder ser la banda sonora de La Volta Ciclista a Catalunya 2026.
Com has rebut la notícia que "Addicte a la serotonina" sigui la cançó de la Volta Ciclista a Catalunya 2026?
Estic molt content! És una molt bona manera de començar l’any i un gran tret de sortida per tot el que passarà aquest 2026. A la primavera surt el meu tercer disc i és un honor poder col·locar un dels senzills com a banda sonora de la Volta Ciclista Catalunya 2026. A més, el meu padrí era ciclista professional i li hauria fet molta il·lusió si hagués estat aquí per veure-ho.
3 anys després que guanyés el mateix concurs Sexenni, un altre artista lleidatà torni a signar la banda sonora de la Volta.
Sexenni són amics i Lleida és la meva estimada ciutat. Sempre és un plaer escoltar l’accent lleidatà més enllà de la Panadella. Sovint estem isolats enmig de la plana i no se’ns acaba de veure. Prendre partit en espais populars és un gran prestigi i una necessitat nacional: Catalunya som tots. El que passa a la capital importa, i és normal perquè mig país viu a Barcelona. Però aquesta terra té moltes més realitats i totes mereixen ser escoltades.
Què volies expressar amb "Addicte a la serotonina"?
La cançó parla del contrast entre la vida aparentment ordenada —pagar factures, tenir el passaport en regla, fer veure que tot està bé— i la necessitat de trencar-ho tot per sentir-se viu. És un cant a l’evasió sana, al ball, al contacte amb la natura, a les sensacions pures. Alhora, també té un punt d’ironia. La vaig escriure perquè m’agradava massa gaudir de la vida; soc un disfrutón de manual i això també es nota en la lletra. Tots intentem portar una vida perfecta, però al final el que ens salva són aquests moments irracionals de felicitat. "Addicte a la serotonina" parla d’això: de buscar llum en dies foscos, d’abraçar la imperfecció i d’admetre que, a vegades, només volem sentir-nos bé sense justificar-nos.
Com has rebut la notícia que "Addicte a la serotonina" sigui la cançó de la Volta Ciclista a Catalunya 2026?
Estic molt content! És una molt bona manera de començar l’any i un gran tret de sortida per tot el que passarà aquest 2026. A la primavera surt el meu tercer disc i és un honor poder col·locar un dels senzills com a banda sonora de la Volta Ciclista Catalunya 2026. A més, el meu padrí era ciclista professional i li hauria fet molta il·lusió si hagués estat aquí per veure-ho.
3 anys després que guanyés el mateix concurs Sexenni, un altre artista lleidatà torni a signar la banda sonora de la Volta.
Sexenni són amics i Lleida és la meva estimada ciutat. Sempre és un plaer escoltar l’accent lleidatà més enllà de la Panadella. Sovint estem isolats enmig de la plana i no se’ns acaba de veure. Prendre partit en espais populars és un gran prestigi i una necessitat nacional: Catalunya som tots. El que passa a la capital importa, i és normal perquè mig país viu a Barcelona. Però aquesta terra té moltes més realitats i totes mereixen ser escoltades.
Què volies expressar amb "Addicte a la serotonina"?
La cançó parla del contrast entre la vida aparentment ordenada —pagar factures, tenir el passaport en regla, fer veure que tot està bé— i la necessitat de trencar-ho tot per sentir-se viu. És un cant a l’evasió sana, al ball, al contacte amb la natura, a les sensacions pures. Alhora, també té un punt d’ironia. La vaig escriure perquè m’agradava massa gaudir de la vida; soc un disfrutón de manual i això també es nota en la lletra. Tots intentem portar una vida perfecta, però al final el que ens salva són aquests moments irracionals de felicitat. "Addicte a la serotonina" parla d’això: de buscar llum en dies foscos, d’abraçar la imperfecció i d’admetre que, a vegades, només volem sentir-nos bé sense justificar-nos.