Estrenem el nou senzill de la barcelonina, que versiona el «Dis, quan reviendras-tu?» de la cantant parisenca

«Tu quan tornaràs?»: Laialaia actualitza Barbara

Seleccionada en el concurs de grups emergents Sona9 2025, la barcelonina Laialaia està a punt de descobrir el seu àlbum de debut. Està previst que surti el febrer i es presenti en directe el 6 de març al Rouge Cocktail Club de Barcelona. De moment, ja n’ha avançat “Tot té el seu temps”, amb Pau Serrasolsas (Ginestà), i “Per una ciutat”, i avui ens regala el darrer senzill: “Tu quan tornaràs?”, una adaptació lliure al català de la cançó homònima de la parisenca Barbara: “Dis, quand reviendras-tu?”.
Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.
 
 
Icona de la chanson francesa i companya d’Édith Piaf, Jacques Brel i Georges Brassens, “Barbara és la veu de l’emoció, la sensibilitat i la poesia”, segons descriu Jordi Novell al recull antològic 150 anys en veu de dona (Enderrock Llibres, 2025). Més enllà de “L’aigle noir” —popularitzada aquí en la seva versió en català per Maria del Mar Bonet, “L’àguila negra”—, una de les seves cançons més celebrades és “”Dis, quand reviendras-tu?”: una peça que explora l’espera i l’enyorança en l’amor pels carrers de París, “amb els seus carrers, les estacions i el pas del temps com a teló de fons emocional”, analitza Laialaia. “‘Tu quan tornaràs?’” parla de l'espera, però també del moment en què s'entén que el temps no es recupera i que l'amor no pot viure només de promeses. La cançó esdevé una presa de consciència, sense dramatisme: assumir l'absència, sostenir el desig i, finalment, decidir continuar, mentre la ciutat segueix el seu curs.”
 
En la seva adaptació, la barcelonina, en respecte el missatge i l’imaginari, traduint-ne la lletra, però versionant-ne la música: “Parteixo d'un imaginari clàssic i melancòlic, propi de la chanson francesa, per portar-lo cap a una sonoritat més actual i electrònica, però mantenint algun matís que recordi a la cançó original. M'interessava aquest contrast, com si el pas del temps, que és un dels grans temes de la cançó, també quedés inscrit en la música”, explica l’artista. “Aquest procés també m'ha permès explorar noves maneres de fer i incorporar un so diferent que suma al conjunt del projecte que sempre defineixo com a pop bohemi.”