Cultum Mortis és un grup empordanès de metall extrem que pren el relleu a l'extinta banda Streaks, creada pel guitarrista David Sallarès 'Pare Qvàntic'. En aquesta nova formació més recent, Qvàntic s'acompanya de la cantant Judit Pons 'Sor Rona' (veu) i de Daniel Caballero 'Fra Fatídic de l'Apocalipsi' (baix), amb qui han creat un gènere musical que ells mateixos bategen com a metall paranormal de l'Empordà. Ara presenten un segon treball titulat 'Memoràndum' (autoeditat, 2026), que dona continuïtat al debut del 2019 'Ostium' (autoeditat). En parlem amb Sor Rona
 

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Per què el treball es diu 'Memoràndum'?
Memoràndum neix de la necessitat de deixar constància d'un recorregut. Als directes de Cultum Mortis conviuen moltes cançons de l'etapa anterior amb el nom de Streaks, peces que el públic de la primera etapa continua demanant i que, en canvi, el públic més recent coneix sobretot a través del directe. Amb el temps, aquests temes han anat mutant, tant en la interpretació com en l'esperit. Alguns han canviat estructuralment, altres en la manera de dir-los o d'interpretar-los. Memoràndum recull aquesta evolució i permet que tot aquest material existeixi amb identitat pròpia dins de Cultum Mortis. Ens semblava important recollir-lo, fixar-lo amb la formació actual. Memoràndum és això: un registre, una acta sonora del que som i del camí fet fins ara.

En aquest treball heu inclòs la cançó "Per la mort de Déu", la cançó de Streaks que conté la frase 'Iesus Nazarenus Rex Cultum Mortis' ['Jesús de Natzaret, rei del culte a la mort']. Amb aquesta cançó vau cloure aquell grup i vau fer néixer Cultum Mortis. Per què us heu esperat fins al segon disc per treure aquesta cançó fundacional?
Ostium era un disc construït a partir de material nou, pensat per definir i presentar el projecte de Cultum Mortis com una entitat pròpia. Tot i la importància de "Per la mort de Déu" com a peça fundacional, i que simbolitza el pas de Streaks a Cultum Mortis, vam preferir reservar-la per a un treball que mirés explícitament cap enrere. Per això obre Memoràndum: perquè és el punt zero, l'acte constitutiu, una peça que no volíem que quedés com un record del passat, sinó com una cançó viva, enregistrada amb la formació actual i amb el pes i la sonoritat que té avui el projecte.

D'on ve "Cor agre" i quina història explica?
"Cor agre" va ser originalment inclosa en el disc de Streaks Déu Autista (autoeditat, 2012) i és una cançó que denuncia els abusos infantils. No està escrita des de la compassió ni des de la pena, sinó des de la resiliència i la supervivència. Parla d'allò que marca, que deixa un regust amarg, però també de la capacitat de seguir endavant malgrat tot.

"Dret de cuixa" i "Vicarius filii Dei" tenen dues versions extra com a bonus track. Per què les volíeu fer i quins canvis hi heu fet?
Els bonus tracks ens permetien jugar i donar-nos més llicència artística. En aquestes versions hi ha veus netes, una cantada per Fra Custodi [qui va ser un dels cantants de Streaks] i l'altra pel Pare Qvàntic, i una aproximació més experimental. No substitueixen les versions principals, sinó que les complementen, obrint altres lectures possibles dels mateixos textos.



A la formació no hi teniu bateria: qui ha gravat les del disc?
Les bateries han estat compostes pel Pare Qvàntic. Part de les bateries estan programades i una altra part han estat interpretades per ell mateix, combinant precisió mecànica i execució orgànica.

El concepte del directe continuarà partint de la idea de crear una cerimònia fosca i fúnebre?
El directe parteix d'aquesta idea de cerimònia fosca, però no és estàtica. A mesura que avança el concert, l’experiència es transforma. És un recorregut que cal veure i viure, més que explicar.

Cultum Mortis inclou moltes referències a la religió cristiana i el satanisme. Els vostres oients i els espectadors han d'entendre-ho només com un univers estètic o voleu veritablement transmetre un missatge espiritual i de fe?
És un univers estètic i, sobretot, de denúncia. No ens adrecem a una fe concreta, sinó que qüestionem totes les religions com a estructures de poder, i també la manera com la tradició s'ha utilitzat històricament per legitimar determinats discursos i pràctiques. Alhora, però, hi ha espai per a la memòria i la cultura. El projecte es presenta clarament com un espectacle i només un espectacle, aquesta advertència ja hi és. A partir d’aquí, cadascú és lliure d’interpretar el ritual.