El cantant del Baix Montseny Miki Lloret 'Poggioli' posa punt final a una etapa del projecte amb "Miquel Àngel", el tema més personal que ha publicat fins a la data. La cançó, de fet, funciona alhora com a tret de sortida d'un nou capítol musical, que portarà aquest any un nou disc: 'Com ho fèiem abans '(Delirics). Estrenem en primícia aquest "Miquel Àngel"

Text: Maria Folqué. Fotos: Arxiu.

"Miquel Àngel" no és una referència a l'artista renaixentista italià sinó que és el nom de pila de Poggioli, tot i que realment, com ell mateix admet, quasi ningú li diu així. "Per això és el títol de la cançó, perquè a cada vers explico pensaments, sentiments i situacions que he viscut al llarg d’aquests últims dos o tres anys, que només gent molt propera a mi, els que em poden dir Miquel Àngel, saben". Com relata, al tema Poggioli es despulla emocionalment i retrata totes les seves cares sense filtres, parlant de salut mental i de pensaments intrusius d'una manera sincera i crua.

Poggioli construeix la cançó com si estigués explicant una història personal de records i ferides: cada estrofa narra un nou capítol, que s'acompanya d'una base instrumental que fusiona jazz i hip-hop. Cada una de les estrofes està separada per uns solos de saxo que funcionen com a pauses, respiracions, en la narrativa de la cançó.

Donada la profunditat i honestedat emocional de la cançó, Poggioli reconeix que la lletra no va ser fàcil de treure: "em va costar mesos escriure-la tota, i vaig fer molts canvis de paraules i expressions perquè em feia por, i encara me’n fa, encarar un tema com la salut mental en una cançó i sentir que he estat massa superficial o estereotípic. Alhora, però, la por també requeia en semblar massa 'profund' o que es perdés la meva veu en el sobrepensament i els canvis".

El tema l'acompanya d'un videoclip, protagonitzat per ell mateix, en què "representa diferents personatges en cada vers, que depenent de com vesteixen i actuen, s’acosten o s’allunyen més de com soc jo de veritat: les capes de roba, accessoris, ulleres, els moviments bruscos, etc. són formes de representar el que tots hem fet quan no hem estat còmodes amb nosaltres mateixos: amagar-nos en personatges que ens construïm". Però, a la vegada, busca que cadascú pugui interpretar el videoclip a la seva manera i fer-se la narrativa seva.