La revista digital setmanal d'Enderrock
- 630
Entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre de 1976, Tramvia va fer els directes a la sala Zeleste en què va gravar el disc 'Bèstia!'
50 anys del directe més bèstia d'Oriol Tramvia
Entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre de 1976, Oriol Tramvia i el grup Bhakta van començar una tanda d'actuacions a la sala Zeleste de l'antic carrer Plateria de Barcelona, de la qual en va sortir el primer disc del barceloní, 'Bèstia!' (Edigsa, 1977), un treball seminal del rock nostrat.
Text: Rita Enrich. Fotos: Gaspar Fraga.
Bèstia!, un treball d’esperit punk, està considerat com un dels treballs que millor reflecteixen l’esperit anàrquic de l’època, així com l’obra més representativa d’un cantant que no va tenir la continuïtat que es mereixeria. El tècnic de gravació d'aquell directe va ser Albert Moralerda, mentre que va ser Rafael Moll qui el va equalitzar i muntar a estudi posteriorment. A Bhakta, acompanyant Tramvia, hi havia Alfonso Encinas (guitarra elèctrica), Salvador Pérez (baix elèctric), Carles Pérez (piano i violins) i Sebastià Silvestre (bateria).
Oriol Tramvia és sovint considerat com el primer artista punk en català. La seva trajectòria va passar en un inici pel Grup de Folk, però ràpidament va obrir-se camí en solitari amb l'objectiu de trencar convencions en un context incert com el de la Transició. A Bèstia!, el barceloní inclou versions musicades de Joan Salvat-Papasseit (“Venedor d’amor”) i Salvador Espriu (“Ariadna”), així com tonades tradicionals a cop de rock. La seva trajectòria també va passar pel món del cinema i el teatre. Hi va debutar el 1977 amb el paper de Dr. Frank-N-Furter al primer Rocky Horror Show fet a Catalunya, dirigit per Ventura Pons al Teatre Romea. Des de llavors també ha destacat en projectes de caire humorístic i en obres teatrals de Shakespeare, Txèkhov, Ionescu, Brecht, Espriu o Brossa.
Tot i que la seva carrera sovint no ha estat prou reivindicada, l'any passat es va publicar la seva biografia Ni Juan Carlos ni Sofía, Oriol Tramvia (Enderrock Llibres), escrita per Agustí Pons (germà de l’artista), mentre que alhora també va ser guardonat amb el Premi Enderrock d'Honor aquell mateix any. Aquest 2026, i en el context de la commemoració de les cinc dècades de la seva òpera prima, el Centre Artesà Tradicionàrius i el festival LEM van celebrar el passat 2 d'octubre un gran concert amb una trentena músics que van homenatjar tant el treball com l'artista.
Oriol Tramvia és sovint considerat com el primer artista punk en català. La seva trajectòria va passar en un inici pel Grup de Folk, però ràpidament va obrir-se camí en solitari amb l'objectiu de trencar convencions en un context incert com el de la Transició. A Bèstia!, el barceloní inclou versions musicades de Joan Salvat-Papasseit (“Venedor d’amor”) i Salvador Espriu (“Ariadna”), així com tonades tradicionals a cop de rock. La seva trajectòria també va passar pel món del cinema i el teatre. Hi va debutar el 1977 amb el paper de Dr. Frank-N-Furter al primer Rocky Horror Show fet a Catalunya, dirigit per Ventura Pons al Teatre Romea. Des de llavors també ha destacat en projectes de caire humorístic i en obres teatrals de Shakespeare, Txèkhov, Ionescu, Brecht, Espriu o Brossa.
Tot i que la seva carrera sovint no ha estat prou reivindicada, l'any passat es va publicar la seva biografia Ni Juan Carlos ni Sofía, Oriol Tramvia (Enderrock Llibres), escrita per Agustí Pons (germà de l’artista), mentre que alhora també va ser guardonat amb el Premi Enderrock d'Honor aquell mateix any. Aquest 2026, i en el context de la commemoració de les cinc dècades de la seva òpera prima, el Centre Artesà Tradicionàrius i el festival LEM van celebrar el passat 2 d'octubre un gran concert amb una trentena músics que van homenatjar tant el treball com l'artista.