L’any 1974 tres joves eivissencs —Joan Marí ‘Murenu’, Isidor Marí i Victorí Planells— van irrompre al mercat musical amb un disc que quedaria per a la història: 'Cançons d’Evissa' (Edigsa, 1974). No eren uns nouvinguts i tots tres ja s’havien foguejat als escenaris de l’illa amb altres projectes musicals. Es van anomenar Uc, un nom curt i directe que defineix un crit fet amb veu falsificada, molt característic de la zona.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Claudi Feliu i Xavier Mercadé.

Cançons d’Evissa era un recull de quinze cançons populars eivissenques arranjades pel mateix grup fent servir instruments, com la guitarra, que la tradició no contemplava. L’èxit va ser total i absolut. S’explica que se’n van vendre més de 25.000 còpies només a Eivissa, que en aquells moments tenia una població de 70.000 persones. És a dir, que a cada llar de l’illa hi havia una còpia del disc com a mínim. El ressò de les cançons va arribar fins a Alemanya on se’n va fer una reedició especial anomenada Ibiza Mi Amor! - Cançons folclòriques d'Eivissa (L+R Records, 1981).

El 1976 hi van tornar amb un altre treball indispensable, En aquesta illa tan pobra (Edigsa). La idea era la mateixa, però hi havia una cançó d’Isidor Marí (“Flors de baladre”) i un poema de Marià Villangómez (“Sa lluna pagesa”). Les cançons tenen un aire més combatiu, especialment evident en peces com “Es pobres no podem viure” o “En aquesta illa tan pobra”, que aleshores creien populars i que després n’han sabut l’autoria de Pep Xico Bet.

Aquests dos discos han estat font d’inspiració confessada d’altres bandes punteres del folk als Països Catalans: Traginada, Al Tall, Urbàlia Rurana… Mai més no van enregistrar cap disc els tres junts, tot i que Uc va seguir, primer amb Isidor i Victorí i més tard amb en Murenu substituint l’Isidor. 

El retrobament entre tots tres ha tingut lloc en el marc dels II Premis EDR Balears, el 28 de novembre al teatre Xesc Forteza de Palma on, per primera vegada en prop de 35 anys, van interpretar una cançó de nou plegats. El grup (sense Isidor Marí) va fer la darrera actuació el primer d’agost de 2019 a Palma, però els seus tres components històrics segueixen vinculats a la música.