La pandèmia va sorprendre el manacorí Roger Pistola amb un disc acabat de publicar, 'Quart creixent' (Bubota Discos, 2020). Això no va ser cap obstacle per aprofitar el temps que ha estat recollit a casa per compondre i gravar un triple àlbum, 'Jutipiris' (autoeditat, 2022), el diari d’un any i mig en cançons. Avui estrenem el segon avançament d'aquest treball, "Totes les crisis s'assemblen (però no del tot)"

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Núria Sanchez.

Després de presentar "Bivac", ara estrenem una cançó que traspua enyorança des d'una perspectiva explícitament pessimista. Un tema creat durant el desencís del primer confinament que compta amb la col·laboració de Clara Viñals (Renaldo & Clara), en un final en què es repeteix el mantra "totes les crisis s'assemblen (però no del tot)". Conversem amb el músic per conèixer més detalls del disc Jupitiris.

Els que no siguin mallorquins no estaran familiaritzats amb la paraula ‘jutipiris’. Què vol dir i per què has titulat així el disc?
Significa ‘ganyotes’ i és una paraula molt genuïna del dialecte balear, que trobo molt bonica i nostrada. Vaig pensar que, com que al disc hi ha cançons variades, era una manera de dir que mostra les meves diferents cares. Recordo que ma mare em deia: ‘No em facis jutipiris’... A més, m’agrada recuperar paraules en desús, com vaig fer amb Adesiara (autoeditat, 2018). 

Treure un triple CD és una operació anticomercial. Ara és temps de senzills, de clips...
Sí, en soc conscient. Jutipiris és tot el contrari. Ara es fan singles i la gent consumeix la música com si fos fast food. Tot és ràpid i superficial. Jo soc tot el contrari, m’agrada escoltar discos sencers i defenso el fet d’anar amb calma i assaborir la música lentament. 

Has recopilat i gravat trenta-tres cançons. Ets un creador prolífic?
Habitualment faig discos d’onze cançons. I l’anterior va sortir el març del 2020, just al principi de la pandèmia. Durant el confinament vaig estar component i quan es va acabar ja tenia un altre disc preparat. Feia molt poc de l’anterior i vaig decidir esperar un temps. Passa que vaig seguir escrivint cançons i vaig arribar a les 22. Vaig pensar que seria un disc doble. Però al final han estat 33, i, per tant, és un triple CD. I sort que en vaig descartar, només hi he inclòs les bones.

No sé si hi haurà gaire gent que pugui assaborir un disc de 33 cançons.
La vida és molt llarga! Crec que és un disc amb detalls i que val la pena escoltar-lo unes quantes vegades. Hi ha cançons molt diferents i la producció està molt treballada. Al capdavall són cançons diferents, tot i que tenen un mateix aire. De fet, hi ha la meva petja de manera evident perquè tinc una manera determinada de cantar i de tocar. 

En realitat és un disc o tres?
Jo penso en tres discos d’onze cançons, i això fa que sigui més digerible. El primer disc és el confinament. El segon és el despertar que hi va haver l’estiu següent, i, el tercer, una recapitulació de tot plegat i la recaiguda.

Has fet totes les lletres i músiques, i només hi ha alguna col·laboració.
Són poques, però importants. Hi ha una bona amiga de fa anys, la Clara Vinyals (Renaldo & Clara), a qui considero la millor compositora del país. És una artista genial. A més de posar la veu a (“Totes les crisis s’assemblen (però no del tot)”), m’ha donat molt bones idees. I també hi ha la Mar Grimalt, que està gravant el seu primer disc. Ens hem conegut fa molt poc temps, i ja estem fent un espectacle conjunt. Un dia, assajant, va fer un loop i li vaig demanar per al disc.

També hi ha un text musicat de Carme Riera.
Va ser un encàrrec per a un espectacle teatral que vaig fer a Manacor, en què jo tocava la música en directe. Vaig adaptar la lletra i m’ha encaixat bé per cloure el segon disc.  Per què ha estat tan important per a tu tocar tots els instruments?
Ha estat bàsicament una qüestió pràctica. Tinc un estudi muntat a casa i m’ho he muntat de tal manera que quan tenia una idea ja la podia gravar de seguida. Fer un disc amb banda requereix temps d’assaig, quadrar agendes i anar a un estudi. I, no ens enganyem, això és molt més car. Si hagués hagut de pagar un estudi per gravar un disc de 33 cançons, m’hauria arruïnat.

Al disc dius que la majoria de cançons estan enregistrades el mateix dia de la composició. Això no és una mica 'fast food', també?
Ho he fet així perquè m’ha agradat conservar la frescor del moment. Al tenir tant de material, si hagués començat a modificar pistes, no hauria acabat mai. Per mi era molt important conservar l’estat d’ànim del dia que vaig compondre cada cançó. El disc funciona com si fos un diari i cada tema és una anotació. 

Un diari que va de l’inici de la pandèmia fins a quina data?
La darrera cançó la vaig escriure i gravar del novembre de l’any passat, quan ja estàvem mesclant els discos. Tenia clar que el volia treure aquest 2022, perquè és l’any que en faig 33. I per arrodonir l’acudit numerològic vaig pensar de publicar-lo el dia 3 del mes 3, és a dir de març.

Des del novembre fins ara ja deus tenir un disc i mig més...
No, no. He decidit fer rotació de cultius. Em dedico a treballar el camp i acumular experiències. Després d’un any i mig tan frenètic estaré uns mesos reposant i sense fer cap cançó. M’estic contenint molt!