Estrenem en primícia «El teu encant» i conversem amb el cantautor menorquí sobre l'EP 'M'enroca'

Cris Juanico: «Vaig partir per aprendre a viure i he tornat per posar-ho en pràctica»

Aferrat a la roca que l'ha vist créixer, el menorquí Cris Juanico presenta 'M'enroca' (RGB, 2022), un EP de quatre cançons on l'illa és l'escenari determinant i el lloc on espai i persones es fonen en una sola cosa. Mentre està preparant l'àlbum 'Altament sensible' (RGB, 2022) –que veurà la llum aquesta tardor–, Juanico publica aquests temes, en format de trio, per transmetre l'arrelament i la integració que sent en el retorn a l'illa. Avui conversem amb ell sobre aquest treball i n'estrenem en exclusiva la cançó "El teu encant"
Text: Nil Ortiz. Fotos: Arxiu.

De què has volgut parlar a la cançó "El teu encant"?
"El teu encant" és una cançó intimista i optimista en què el protagonista va jugant mentalment al ritme de la cançó amb tot allò que es va trobant i que l'encamina cap a la persona estimada. És comparable a aquell moment dolç en una relació en què tot és harmònicament perfecte.

Com va sorgir el títol de l'àlbum?
M'enroca és clarament un anagrama de Menorca. Em va semblar interessant el significat del verb "enrocar", que segons el Diccionari català-valencià-balear, significa "Enganxar amb una roca. Enganxar un ham o altre ormeig de pescar amb les roques del fons o de la vorera". És una mica com em sent des de la meva tornada a l'illa, ja fa vint anys, després d'estar-me'n onze al Principat: enganxat a aquesta preciosa illa que em va veure néixer i que tant estim.

Si en l'anterior treball, 'Salpols' (RGB, 2020), descrivies el paisatge geogràfic i humà de Menorca, en aquest EP, de què has volgut parlar?
Bé, Salpols és una revisió musical d'una selecció de temes ja editats. És una proposta més de forma i no tant de fons, construïda com un relat que descriu el meu tarannà i que el públic fàcilment identifica. En canvi, M'enroca és un recull de noves cançons i té més a veure amb les meves experiències personals, amb les meves il·lusions i amb la realitat que visc; açò sí, pensades per a la formació de trio amb què vaig enregistrar i he rodat el Salpols.



Què et transmet aquesta illa on estàs enrocat? I què hi has vist canviar?
Menorca és allò que m'omple el cap d'ocells i colors i em fa jugar constantment amb les notes i les paraules. És el que em fa somiar constantment. És el referent al que torn constantment quan vull expressar qualque cosa. És el pal de paller, que diríem. És on cerc i on sé què hi trobaré. I quan compar com era abans i com és ara m'adon que tot ha anat molt a de veres i que el temps no perdona. Hi hem guanyat, sí, però també hi hem perdut.

En aquest treball apostes per una formació reduïda de caràcter acústic. Com l'has plantejat musicalment?
El tractament musical està molt pensat i, alhora, és molt simple i efectiu. Una base rítmica que suggereix acció i que està fonamentada amb un baix, que ens proporciona un preciós coixí. D'altra banda, hi ha una guitarra elèctrica molt processada (amb alguns tocs d'acústica) que omple de pinzellades harmòniques l'espai auditiu, tot complementat amb la melodia del violí, amb qui teixeix una combinació cristal·lina perquè la veu i la melodia naveguin al seu aire. En aquest cas, no es necessita més.

A "Dies d'hivern", que es podrà escoltar amb la resta de l'EP el 21 de juny, retrates una sensació plàcida. Com canvia l'illa a l'hivern?
L'hivern és el bàlsam que els habitants d'aquesta illa ens prenem cada vegada més amb més ganes. És l'època de l'any en què l'illa recupera el seu batec, el seu ritme. "Dies d'hivern" és un cant a la vida tranquil·la però també a la vida intensa.

Ben bé, ets un enamorat de l'illa! Com t'ha influït a la teva trajectòria musical?
La terra sempre tira i jo sempre he volgut explicar les coses que em passen i des d'on em passen. Les millors m'han passat aquí, a Menorca. Vaig partir per aprendre a viure i he tornat per posar-ho en pràctica.

Com serà l'àlbum i l'espectacle 'Altament sensible'?
Altament sensible és un recull de temes revisats en clau simfònica per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Açò suposa ampliar la perspectiva de les cançons, treballar i deixar-te aconsellar per músics meravellosos com l'arranjador Miquel Àngel Aguiló o el director Pablo Urbina, tot combinat amb els músics de la formació de rock. Tot neix de l'obertura de l'OSIB a altres músiques que coexisteixen a les Illes i la voluntat de voler deixar constància d'aquesta experiència única. Serà un àlbum i un directe amb cançons ja conegudes i ara enriquides amb noves sonoritats, un plaer per a les oïdes més exigents.