La fusió i la hibridació d'estils és una pràctica ben estesa dins d'aquest món postmodern globalitzat i interconnectat. Des de principis del segle XXI -probablement a causa de l'auge de l'internet-, aquesta pràctica s'ha accentuat dins de l'univers del pop-rock i les músiques urbanes, la identitat de les subcultures va començar a difuminar-se i el gust per l'eclecticisme musical no feia més que créixer

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Dins de l'escena musical valenciana, una de les fusions més interessants que es van veure en aquella primera dècada dels 2000 va ser la incorporació de la dolçaina al repertori del rock i l'ska. Algunes de les bandes més referencials d'aquesta pràctica són La Gossa Sorda i Obrint Pas. Amb cançons històriques com "La flama" o "Som", la banda de Benimaclet va establir un gran precedent per a la normalització de l'instrument en el gènere. Ara, una dècada i mitja després, el cant valencià pren el relleu a la dolçaina i es consolida com una de les sonoritats tradicionals valencianes més fusionades. Una bona prova d'això són les diferents propostes recents que han brollat experimentant amb aquesta fusió.

TESA
Tesa és una de les propostes del panorama musical valencià que actualment més hibrida el cant valencià amb el rap. El nom del seu nou disc no deixa lloc al dubte: Rap d'arrel (Temps Rècord, 2022) juga a cavall entre tots dos gèneres. Una bona prova de l'èxit de la seva iniciativa és "Amor a la valenciana", que acumula més de 82.000 visites a Youtube. "A la cançó, Christian Penalba canta l’estil de l’u i dos, i això es nota en la part de 'la meua xiqueta és l’ama', que es correspon a una lletra d’una peça tradicional", explica l'artista. Però aquesta no és l'única col·laboració amb què compta la rapera d'Almussafes. "El disc apropa els mons del rap i la música tradicional, en especial amb el cant d’estil. Hi ha les dosis habituals de hip-hop, com sempre però millor, i també fins a set col·laboracions que canten diferents pals amb els germans Penalba, Miquel Gil i Lluís de Voltor ("Granaïna 2.0"), Pere Ródenas ("Trap de batre"), Apa ("Seguidilles raperes") o La Basu & Flow do Toxo (a la multilingüe "A miña llengua politak"). I també una versió d’Ovidi Montllor, "Perquè vull", amb Andreu Valor & Mireia Vives.



XAVI SARRIÀ
El segon disc de l'excantant d'Obrint Pas, Causa (Propaganda pel Fet!, 2022) està a punt de veure la llum. Qui va ser un dels principals precursors de la fusió amb la dolçaina, també ha decidit obrir horitzons i jugar amb el cant valencià. En el seu primer avançament, "La nit ferida", el cantant de Benimaclet compta amb la col·laboració de Botifarra, que interpreta un imponent cant de batre acompanyat del violinista tangerí Ahmed Touzani. A més, el tema rememora la resistència de la comunitat morisca del País Valencià durant l'expulsió duta a terme per la monarquia dels Habsburg a principis del segle XVII. "És una història brutal. Al País Valencià es va expulsar un terç de la població i van buidar-se comarques senceres. I no s’explica mai que els moriscos o andalusins eren els autèntics indígenes valencians, els descendents dels ibers convertits a l’Islam i, encara que obligats a passar-se al cristianisme pels Reis Catòlics, van ser capaços de mantenir la seua llengua i cultura durant més d’un segle fins a la definitiva expulsió", relata Sarrià.



AUXILI
El retorn als escenaris d'Auxili també ha vingut marcat per la seva fusió amb el cant tradicional. El seu nou treball Guaret (Propaganda pel Fet!, 2022) s'obre amb el tema homònim que interpreta La Maria (Maria Bertomeu). "Vam voler fer-li una picada d'ullet al cant de batre -que és un cant que es canta quan es treballa i es cullen els fruits del camp- fusionant-ho amb una base electrònica. Volíem una veu femenina que cantara cant tradicional valencià i per això vam contactar amb La Maria", reconeix el cantant Esteve Tortosa. Després del cant de batre, la banda entra amb una melodia de vents marca de la casa i, posteriorment, entonen una estrofa que amaga diversos referents culturals. "Cantem la melodia de l'eixida de les dansades de fandangos d'Ontinyent, és a dir, la melodia que introdueix aquests balls. A més, la segona veu que complementa aquesta melodia és molt similar a una melodia d'en Tiken Jah Fakoly, un cantant ivorià de reggae. És brutal que la música et permeta unir l'eixida de les dansades amb el reggae!", exclama.



JAZZWOMAN
Atlantis (Propaganda pel Fet!, 2022), el tercer disc de JazzWoman, ha estat un espai prolífic per a la unió de trap i cant tradicional. A "Ansietat", la rapera d'Aldaia s'uneix amb Pep Gimeno 'Botifarra' per a experimentar amb la tradició i les sonoritats urbanes. "Fusionar dues veus en forma de rap o de cant d’estil és una passada, i més amb mestres com Botifarra. La veritat és que no sabíem què podia passar, ja que ell no està acostumat a rapejar. Però gràcies al nostre atreviment, ho hem aconseguit. L’hem fet rapejar i hem fusionat el trap amb les cançons tradicionals valencianes", afirma la cantant.




AINA PALMER
El projecte de l'artista de Burriana i Jordi Palau (Orxata Sound System) és una de les propostes que juga de forma més transgressora amb el repertori tradicional. "Bàsicament, és la idea de no sacralitzar les melodies folklòriques, sinó de deconstruir-les al màxim, d'experimentar amb elles", reconeix Palmer. Darrerament, ha publicat conjuntament el segon treball amb Palau, Solatge (autoeditat, 2022), en què el duet juga esprémer totes les possibilitats no només del repertori tradicional sinó dels referents de tota la cultura valenciana. "És una provocació: forçar els límits, qüestionar perquè sempre s'agafen els mateixos referents folklòrics... I per què un personatge intersexual de la Guerra Civil no ho és. O per què la Ruta del Bakalao, la música electrònica dels anys vuitanta i el new romantic no es consideren una obra cultural de primer nivell, i a Ausiàs March sí? Per açò en el disc hem volgut jugar amb els personatges del folklore però dels marges, aquells que no han estat prestigiosos, i trencar la tendència", confessa.