ENTREVISTES

Tesa: «He fet un estil personal, que apropa el rap i la música tradicional»

Conversem amb la cantant d'Almussafes sobre el seu treball 'Rap d'arrel'

El cant d'amor a la valenciana de Tesa i Christian Penalba

| 05/04/2022 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Actualitat, entrevistes, entrevista, Tesa
Tesa
Tesa | Patrícia Clavel
La cantant d’Almussafes presenta el tercer treball, Rap d’arrel (Temps Record, 2022), una fusió de hip-hop i folk que s’allunya de Rural (Halley, 2019) i Al-Tesa (autoeditat, 2017) per investigar en l’univers de la música valenciana. Teresa Arias 'Tesa' es reivindica com a ‘friqui de la cultura tradicional’.



Vas tenir ‘ressaca emocional’ després de l’estrena del videoclip d’"Amor a la valenciana"?
Una miqueta, sí. He rebut molt bon feedback amb aquesta cançó. A ma tia Dora se li plena la boca amb la seua neboda. 

En el pla audiovisual és espectacular...
Van ser dos dies de rodatge i molta producció. El vestit de fallera me’l va cosir la mare d’un amic que és modista. Volia fer una reinterpretació del vestit de valenciana i vaig voler optar per posar-me un cosset modern amb pantalons de campana, cosit amb diferents teles i intentant simular la sinagüa. I, després, per al cabell em vaig fer un monyo amb un toc més urban. Va ser tot molt deliciós.

I la Vespino…
Sí o sí, la Vespino també hi havia de ser. Així com les localitzacions de l’Albufera amb una barca, la cuina del segle XVIII al Palau de la Marqueseta de Carcaixent o la Barraca en el Palmar... Tot està mimat al detall, ens pegàrem una bona enfeinada.

És un reflex molt encertat del costumisme valencià. Creus que serà l’èxit de l’estiu a les festes valencianes?
És un tema molt ballable. La lletra no ofèn ni fa pensar més del compte, està pensada per a disfrutar-la. A més, està escrita en clau d’humor, perquè no m’atreviria a abordar-la d’una altra manera. Una cançó com aquesta demanava eixe enfocament, amb tot el respecte, òbviament. Té la singularitat que parteix d’una bona idea i, a banda, jo soc molt friqui de la cultura valenciana, no hi ha res impostat perquè sabem de què parlem. 


Quin paper té la fusió de música tradicional i rap al disc?
M’interessa molt el cant d’estil. Els darrers anys he anat a classes amb el cantaor Josep Aparicio 'Apa' i he après molt, i també m’he ajuntat amb els germans Penalba perquè tenia ganes d’experimentar. A la cançó "Amor a la valenciana", Christian Penalba canta l’estil de l’u i dos, i això es nota en la part de 'la meua xiqueta és l’ama', que es correspon a una lletra d’una peça tradicional. 

El títol del primer tall, "Rap d’estil", amb Jonatan Penalba, pot ser un nou gènere musical?
El disc té bons temes i és conceptual, cosa difícil perquè cada cop es veu menys, vivim en el temps del one hit wonder. L’he cuinat a foc lent, venia d’una temporada de treballar molt i al final vaig petar. Ara he començat a agafar-me les coses d’una manera diferent. La fast music se’ns apodera. 


A què et refereixes?
El disc apropa els móns del rap i la música tradicional, en especial amb el cant d’estil. Hi ha les dosis habituals de hip-hop, com sempre però millor, i també fins a set col·laboracions que canten diferents pals amb els germans Penalba, Miquel Gil i Lluís de Voltor ("Granaïna 2.0"), Pere Ródenas ("Trap de batre"), Apa ("Seguidilles raperes") o La Basu & Flow do Toxo (a la multilingüe "A miña llengua politak"). I també una versió d’Ovidi Montllor, "Perquè  vull", amb Andreu Valor & Mireia Vives. És un disc per a ser escoltat, està molt ben produït i amb lletres de qualitat. 

Com s’ha d’escoltar 'Rap d’arrel'?
Com diu el cantaor Pere Ródenas i jo també ho crec, en un sol àlbum hi sol haver tres o quatre temes que destaquen, però en aquest quan escoltes una cançó dius "hòstia, que guapa!", i et poses la següent i penses "que guapa aquesta també!".


En quin sentit es desmarca dels teus altres dos treballs?
Vaig començar amb Al-Tesa fent rap clàssic. En el segon, Rural, produït amb Mark Dasousa, vaig tirar per l’electrònica... I aquest és molt més musical, amb més instruments. Hi ha una base electrònica, però la base són instruments gravats i sona més orgànic.

És difícil no crear-se expectatives davant la rebuda calorosa que estan rebent les noves cançons?
M’agrada anar amb els peus a terra, no cal flipar-se massa. Una miqueta està bé i, a més, penso que una rapera com jo s’ho ha de creure un poquet. Però sense enlairar-te, no siga que després l’hòstia siga més gran.

Fins a quin punt el personatge de Tesa et representa en el teu dia a dia?
Sempre he fet un rap molt personal, i tot passa per la meua realitat del feminisme i la festa... De fet, “Amor a la valenciana” ja no és massa rap, però com que tinc eixe rotllo macarreta... me l’emporte al meu territori. La temàtica tampoc és estranya, perquè porte molt de temps pegant-li voltes. Abans de fer la cantada els temes tenen una tonaeta i així tot queda molt rodó.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.