El nou disc del pianista valencià Pau Viguer parteix de la llibertat creativa total buscant nous camins sonors mitjançant la barreja d'estils con el jazz però també el soul o el pop amb la música electrònica. Les influències són molt variades; encara que es poden reconèixer icones jazzístiques com Herbie Hanckock o Chick Corea, també hi podem trobat referències més actuals com Snarky Puppy o Mark Guiliana. Tot això barrejat amb altres sonoritats de grups com Tears for Fears o compositors com Vangelis fan que aquesta proposta del compositor valencià sigui arriscada però molt original.