La revista digital d'Enderrock
- 60
Estrenem la cançó «Com l’arbre del Teneré», avançament del disc 'Salvatge' que es publicarà el 12 de maig
Carles Chiner: «Jugar a l’estudi és recuperar l’esperit de quan eres nano i t'inventaves coses»
El rocker de Picassent Carles Chiner segueix imparable. El dia 12 apareixerà a les xarxes el seu nou treball, Salvatge (27 Ladridos). De moment no té previst que se'n faci versió en CD ni en vinil.
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Dolo Chanzá.
A més, de manera paral·lela ha impulsat una altra banda, Meravella, en què s'ha retrobat amb dos antics companys de Gener. Avui estrenem una de les cançons Salvatge, "Com l’arbre del Teneré".
Parla'ns d'aquest arbre del Teneré.
És un soul que tracta del temor humà al salt tecnològic i a les intel·ligències artificials. Com a leitmotiv hi ha la història de l’arbre del Teneré africà, que era un arbre mil·lenari que durant molts anys fou l’arbre més aïllat del planeta; no hi havia cap altre arbre en 600 kilòmetres a la rodona. Era un arbre que tenia una mena de consciència divina. A finals dels anys setanta, un camió que circulava pel desert, s’hi va estavellar i l’arbre va morir. Aleshores van descobrir que tenia unes arrels molt profundes que li permetien arribar a aigua que venia des de molt lluny. La cançó parla de sentir-se com l’arbre del Teneré a punt de ser atropellat per un camió.
'Salvatge' es un disc prou divers. "Caure al segle XXI" no té res a veure, per exemple amb "Pedra del riu"…
En general, la tònica dominant és el soul i el rock, que són els llenguatges que dominen el disc, però és cert que cada cançó es fuga cap a un lloc i hi ha peces que tenen poc a veure amb les altres. Hi ha més una unitat temàtica de personatge que estilística.
Com el definiries?
En comparació amb els dos últims discos, he reprès una mica la ràbia rock i l’esperit soul que havia practicat amb Gener. El disc parteix de la identificació amb el personatge del Salvatge d’Un món feliç d’Aldous Huxley. Utilitze este personatge per parlar de mi mateix i de la domesticació dels impulsos, dels instints i de les passions. Salvatge és un personatge que pertany a un món antic que ja ha sigut superat i que està en un món nou que el supera. És un personatge fronterís, que no és d’un lloc ni de l’altre. Em serveix per il·lustrar, a escala personal, este hipersalt tecnològic que estem donant i que a molts ens està fent plantejar com desconnectar de la velocitat.
Han sortit tres discos molt seguits. Sempre has estat tan prolífic?
Sí, el meu timing és aquest des de fa deu anys. El que passa és que quan no fas directes, tens molt més temps. De fet, eixe disc porta ja cinc mesos acabat, però no l’he publicat abans perquè m’estaven acabant la portada i també per una mica de pudor.
Es nota que t’ho passes bé fent aquests discos. T’ho passes millor que amb Gener?
No. Jo sempre m’ho passe bé fent música, i a l’estudi és on gaudisc més, tant amb Gener com ara. Pensar les cançons, els arranjaments, provar coses… m’agrada molt més que assajar, per exemple. El directe és una altra cosa: és com un orgasme i a més sempre hi poden passar coses inesperades. Però jugar a l’estudi és recuperar l’esperit de quan eres nano i t'inventaves coses.
Per saber com és com a creador Carles Chiner, quins discos hauríem d'escoltar: aquests últims o els de Gener?
Jo pense que és el mateix, aquests discos són la continuació de Gener. Jo componia i arranjava i ara, també. La diferència és que tenia quatre companys als quals havia de seduir amb les meues composicions i hi havia temes que no passaven la tria. Jo volia que la gent de la banda també estiguera convençuda de les cançons. Ara faig menys tria i expose més.
Hi haurà directes?
No ho crec. Quan vaig començar a fer-lo em pensava que sí, però no m’arriba la vida… Podria defensar-lo jo sol amb la guitarra, però no m’abelleix perquè el desmereixeria molt. La veritat és que vaig improvisant. Si de sobte m’abelleix fer un concert, m’ho plantejaré.
I que ens pots explicar del nou projecte Meravella?
No vull dir-ne res perquè és un projecte que implica més persones i jo no en soc el portaveu. De moment, hem publicat una cançó, però la banda encara està en construcció. Som tres persones que ens hem ajuntat a veure què surt, a jugar i a passar-nos-ho bé. No tenim prevista cap estratègia.
Parla'ns d'aquest arbre del Teneré.
És un soul que tracta del temor humà al salt tecnològic i a les intel·ligències artificials. Com a leitmotiv hi ha la història de l’arbre del Teneré africà, que era un arbre mil·lenari que durant molts anys fou l’arbre més aïllat del planeta; no hi havia cap altre arbre en 600 kilòmetres a la rodona. Era un arbre que tenia una mena de consciència divina. A finals dels anys setanta, un camió que circulava pel desert, s’hi va estavellar i l’arbre va morir. Aleshores van descobrir que tenia unes arrels molt profundes que li permetien arribar a aigua que venia des de molt lluny. La cançó parla de sentir-se com l’arbre del Teneré a punt de ser atropellat per un camió.
'Salvatge' es un disc prou divers. "Caure al segle XXI" no té res a veure, per exemple amb "Pedra del riu"…
En general, la tònica dominant és el soul i el rock, que són els llenguatges que dominen el disc, però és cert que cada cançó es fuga cap a un lloc i hi ha peces que tenen poc a veure amb les altres. Hi ha més una unitat temàtica de personatge que estilística.
Com el definiries?
En comparació amb els dos últims discos, he reprès una mica la ràbia rock i l’esperit soul que havia practicat amb Gener. El disc parteix de la identificació amb el personatge del Salvatge d’Un món feliç d’Aldous Huxley. Utilitze este personatge per parlar de mi mateix i de la domesticació dels impulsos, dels instints i de les passions. Salvatge és un personatge que pertany a un món antic que ja ha sigut superat i que està en un món nou que el supera. És un personatge fronterís, que no és d’un lloc ni de l’altre. Em serveix per il·lustrar, a escala personal, este hipersalt tecnològic que estem donant i que a molts ens està fent plantejar com desconnectar de la velocitat.
Han sortit tres discos molt seguits. Sempre has estat tan prolífic?
Sí, el meu timing és aquest des de fa deu anys. El que passa és que quan no fas directes, tens molt més temps. De fet, eixe disc porta ja cinc mesos acabat, però no l’he publicat abans perquè m’estaven acabant la portada i també per una mica de pudor.
Es nota que t’ho passes bé fent aquests discos. T’ho passes millor que amb Gener?
No. Jo sempre m’ho passe bé fent música, i a l’estudi és on gaudisc més, tant amb Gener com ara. Pensar les cançons, els arranjaments, provar coses… m’agrada molt més que assajar, per exemple. El directe és una altra cosa: és com un orgasme i a més sempre hi poden passar coses inesperades. Però jugar a l’estudi és recuperar l’esperit de quan eres nano i t'inventaves coses.
Per saber com és com a creador Carles Chiner, quins discos hauríem d'escoltar: aquests últims o els de Gener?
Jo pense que és el mateix, aquests discos són la continuació de Gener. Jo componia i arranjava i ara, també. La diferència és que tenia quatre companys als quals havia de seduir amb les meues composicions i hi havia temes que no passaven la tria. Jo volia que la gent de la banda també estiguera convençuda de les cançons. Ara faig menys tria i expose més.
Hi haurà directes?
No ho crec. Quan vaig començar a fer-lo em pensava que sí, però no m’arriba la vida… Podria defensar-lo jo sol amb la guitarra, però no m’abelleix perquè el desmereixeria molt. La veritat és que vaig improvisant. Si de sobte m’abelleix fer un concert, m’ho plantejaré.
I que ens pots explicar del nou projecte Meravella?
No vull dir-ne res perquè és un projecte que implica més persones i jo no en soc el portaveu. De moment, hem publicat una cançó, però la banda encara està en construcció. Som tres persones que ens hem ajuntat a veure què surt, a jugar i a passar-nos-ho bé. No tenim prevista cap estratègia.