L’Acampada Jove aspira enguany, “a superar les 36.000 persones de l’edició anterior”, segons ha explicat el director del festival, Pere Aragonès. Així, Aragonès ha afirmat que “el gran nombre de persones que ja són a Sant Celoni ha fet bona l’aposta de l’organització pel retorn als orígens”. Enguany, el cartell, al marge d'excepcions com els britànics Paradise Lost, prescindeix de grans estrelles internacionals i se centra en clàssics del rock en català -avui actuen Lax'n'Busto i Aramateix, la nova formació de Titot de Brams- i del rock i l'ska combatius -com Dr. Calypso o Skalariak-. Enguany també s'ha incrementat substancialment el nombre d'acampats des del primer dia al recinte del festival.
La nit de dijous va començar amb la rumba bastarda dels Gertrudis. El grup de la Garriga van ser els encarregats d'obrir el foc a l'Espai Independència quan el sol gairebé no s'havia post. Van presentar les cançons del seu darrer treball, Gertrudis (Mass Records, 2005) en el que va ser un precalentament ideal per als centenars de persones que aquella hora ja començaven a omplir el recinte.
Mesclat, el 'tall de rel' incansable
Són centenars els concerts que ha fet Mesclat els darrers cinc anys arreu dels Països Catalans, però la seva fòrmula sembla que no s'esgota, com a mínim pel que fa al ressò entre el públic. Aquest any, la formació encapçalada per Titot, Joan Reig i Carles Belda ha actuat a tres festivals -Senglar Rock, Rebrot i Acampada- en tres setmanes consecutives, i tot i això la seva actuació va ser una de les més concorregudes pel que fa al públic. Van tocar èxits que ja sonen històrics, com "Au, Jovent!" o "Torna, torna Serrallonga".
Dr. Ring Ding, ragga amb regust barceloní
El frontman alemany Richie Senior ( Dr. Ring Ding) va actuar amb els barcelonins Raking Soldiers com a backing band o banda d'acompanyament. Una bona dosi de ragga, dancehall i rocksteady que va escalfar encara més els ànims del personal. Senior, un especialista en ska i reggae (ha estat productor de grups catalans com Dr. Calypso), a fer una classe magistral al jovent de l'Acampada.
Boikot, orquestra de clàssics punk-rock
L'actuació més aclamada de la nit, i amb diferència, va ser la dels Boikot. L'actuació del grup madrileny, que ha editat deu discos i aviat complirà els vint anys a l'escenari, va demostrar de nou la tirada que tenen les bandes de rock radical de l'Estat espanyol en festivals com l'Acampada. Amb un repertori prou previsible i carregat de versions de clàssics -van caure "Zu Atrapatu Arte" i "Mierda de ciudad" de Kortatu, o un "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla a ritme d'ska-, Boikot va posar-se el públic a la butxaca vestint samarretes de la selecció catalana i dirigint-se al públic en un català més que correcte.
L'ska festiu dels mallorquins Oprimits, que presentaven el seu nou disc, Tolerància zero (autoeditat, 2006), va posar punt i final a la nit a l'Escenari Independència.
.gif)
