El flamenc futur aterra al Mercat de les Flors

LLUÍS CABRERA: Creiem que aquest és l'espai més adequat per diverses raons. Amb el Mercat de les Flors i Cesc Casadessús hem trobat un lloc que genera moviment de persones al voltant de la dansa, amb el flamenc molt present, de manera que quadra bastant. I per altra banda, amb la nova ubicació ens evitem despeses importants en infraestructures. De tota manera, aquest canvi ja el vam decidir quan el CCCB el dirigia Josep Ramoneda, no té res a veure amb la nova direcció. Al Mercat de les Flors ja hi fèiem els tallers, i ara ho podrem concentrar tot. Ens agrada la idea d'un festival concentrat, on la gent hi vagi i hi trobi ambient des de les 6 de la tarda fins a la matinada.
S'accentuarà el caràcter experimental?
Nosaltres tenim clar el nostre paper i el nostre tarannà. A Barcelona hi ha una oferta molt consolidada de flamenc, amb el Catalunya Arte Flamenco, el De Cajón!... que programen grans artistes de renom. Nosaltres som 'el tercer en concòrdia'. Atesa la nova ubicació, apostarem fort per la dansa, però mantenint dos bolos diaris i el gust pel risc i la novetat.
Al cartell del 2012 també destaquen les trobades entre flamencs i músics d'altres camps.
Això ho hem fet més o menys sempre, però ara ho accentuem per singularitzar més el festival. És la nostra tasca, cadascú ha de fer el que sap i no té gaire sentit repetir i fer fotocòpies. Miguel Poveda ja hi va venir quan no era tan famós com ara. Ara ell és en un altre estadi i a nosaltres ens sembla genial.

Te'n diré tres, i no tots bons. El primer, l'actuació d'Estrella Morente amb Juan Habichuela i Chano Lobato [1999]. Va ser espectacular, irrepetible. El segon, Enrique Morente presentant l'espectacle Omega [2003]. A la primera part, hi havia Marifé de Triana amb la seva orquestra fent copla. Al final, Morente i Marifé havien de fer dues peces conjuntament, però es va posar a ploure a bots i barrals, i no es va fer. Va quedar en una il·lusió que ja és impossible. El tercer moment és el concert d'Agujetas [2000]. Surt a l'escenari i la primera frase que diu és: "¡Sí que sois feos, los catalanes!". El públic es va posar a aplaudir, però a mi no em va fer cap gràcia. A més, després va desautoritzar en públic Justo Fernández, pare del Tuto i grandíssim guitarrista de la Mina que li havíem posat com a acompanyant perquè Agujetas venia sol. Per sort, Justo és un gran personatge, ho va encaixar amb elegància i ens va estalviar un problema gros, perquè allà hi havia dos-cents gitanos de la Mina disposats a defensar-lo. Són moments del festival, no sempre agradables però sempre intensos.
L'afició flamenca a Barcelona s'ha ampliat en tots aquests anys? S'ha ampliat, sens dubte. El perfil del nostre públic és jove, són joves universitaris entre els vint i els trenta anys. Hi ha altres festivals que arrosseguen un públic més transversal, però el nostre perfil és aquest.