Ha mort Pete Seeger, el pare de la música popular. Als seus 94 anys, és ben cert que era una notícia que podia arribar en qualsevol moment, però un món sense ell serà ara una mica més trist. Ens deixa orfes a tots els que tenim aquella esperança que amb la música pots posar el teu granet d’arena per millorar la societat. Immersos en una crisi de valors com mai havíem viscut en les darreres generacions, on ser comunista, anarquista o creure en una utopia sembla fora de lloc, perquè vivim en una selva on el més fort es menja el més feble, emmig d’un dia a dia en què se’ns pixen a sobre mentre la premsa diu que plou..., a alguns ens quedava la il·lusió que a l’altra banda de l’Atlàntic, a la ribera del riu Hudson, un vell cantant, amb un banjo penjat del coll on es podia llegir 'aquesta màquina derrota l’odi i l’obliga a rendir-se', encara somiava a tenir un martell o en una revolta de les flors en la qual acabaríem vencent si hi anàvem tots junts. Una vida admirable: una persona bondadosa, sempre compromesa amb la gent i la terra; una llegenda que hem tingut la sort de conèixer viva; un capítol amb lletres daurades en la història de la música (no daurades per l’or sinó pel reflex del sol en els camps). Només per poder tenir l’oportunitat de continuar un camí com el seu, ja és bonic ser músic.
Article publicat originalment al blog La farola del Fangar.
.gif)
