Xavier Baró Foto: Arxiu
Xavier Baró ha guanyat el Premi Enderrock de la crítica al millor disc folk per Allau d'estrelles solitàries (La Llàntia, 2014). No s'ho esperava: "És un disc molt especial i pensava que no tindria repercussió. El premi pot ajudar que aquest àlbum tingui més ressò".
D'aquí a dos dies el músic de Ponent actuarà a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat, en la 20a edició del festival BarnaSants. En un moment en què la música està "dispersa i només serveix per omplir buits", la cançó d'autor es reivindica. El BarnaSants ajuda aquests músics a tenir presència mediàtica: "Costa ser la bandera de resistència. Començant pels programadors, continuant pels consumidors i acabant amb els difusors, no ens fan gaire cas. Segueixen una dinàmica preestablerta de música sense contingut. El BarnaSants ens ajuda a tenir més ressò i a veure gent de fora: altres maneres de cantar i de fer".
Allau d'estrelles solitàries (La Llàntia, 2014) es presenta en un nou format. Xavier Baró interpreta les seves cançons acompanyat de Josep Maria Ribelles a l'arpa. "Les cançons han entrat en un nou món. Cada concert és una experiència nova, obrir noves portes per on poden entrar les cançons, i que no sabíem ni que hi eren."
El públic ha rebut molt bé el nou disc, que Baró va estrenar el passat 24 de gener al Cafè del Teatre de Lleida. "L'estrena va anar molt bé. Era la presentació del disc, en un lloc important, perquè sóc d'allí", explica, i afegeix que és "la millor sala de Catalunya". Plena de gom a gom, li va donar una gran acollida.
En aquest nou treball l'autor vol donar veu als que no se'ls escolta. Amb una temàtica social accentuada, parla de gent que està patint les conseqüències de l'abús de poder i que viu dificultats, però que no surt a la premsa. "Són casos personals que jo he conegut. Jo els escoltava, i mentre parlaven els vaig posar la música. Després ho he donat al món perquè els escolti", explica.
"Sempre ha estat difícil viure del món de la música i la cultura." Les pujades a l'IVA i les retallades han perjudicat el sector, que va des de la gent que té petits teatres fins als mateixos artistes: "Quan poses roques al mig del camí, estàs perjudicant la gent que té petites sales o cafès, i que més o menys podien programar gent com jo". Això fa que pugin els preus de les entrades, que la gent no s'ho pugui permetre i que el petit format no pugui funcionar. Tot i això, Baró no es desanima: "La cultura popular és com un iceberg, que de vegades treu més punta i de vegades en té menys. Però com més problemes tingui la gent, més viva estarà aquesta cultura".
Quan es pregunta sobre el futur, respon que és "incert": "De moment faig el màxim de concerts, pensant en el proper disc". Les seves lletres són un reflex del "mapa de la humanitat", i vol seguir tenint aquest rerefons. "Són cançons que diuen que, si busques en el teu cor, sempre trobes el cor dels altres, perquè al final tots som iguals."
.gif)
