Albaialeix: "Ens sentim arrelats a l�ona laietana"

 El duet Albaialeix seran els encarregats d'encetar el PopArb avui divendres a les 21.30 amb l'actuació a Can Cassó. Aquests dos joves presentaran els temes del que ben aviat serà el seu primer disc. Música que remet a bandes catalanes de principis dels setanta, cantautors americans de la mateixa època i bandes de folk actuals més experimentals.

ENDERROCK: Inaugureu la tercera edició del PopArb. Com us definiríeu?
ALBAIALEIX: Som un grup de folk que no creiem gaire en estructures ni acords. Intentem tocar d’una manera molt intuïtiva i espontània. Ens agrada que les nostres cançons no estiguin prefixades per poder improvisar als directes i jugar amb el nostre estat d’ànim.
EDR: Retorneu a l’emblemàtica ona laietana. Què n’agafeu, d’aquesta música?
A: Inconscientment ens sentim arrelats a la música d’aquella època, sobretot perquè és la música catalana que més ens agrada. Pau Riba o Jordi Sabatés ens han influenciat, però ens agraden estils molt diferents, des del folk fins al tecno. A més, ens interessen els sons que no són considerats música en si. Al nostre disc hem gravat sons del voltant, conservant els errors i sorolls per tal d’aconseguir un so més natural i personal, menys sintètic.
EDR: Com serà el vostre directe, en format acústic o acompanyats?
A: Tenim dos formats de directe, que alternem depenent de què ens ve de gust: o tots dos sols, amb guitarra i piano, o bé acompanyats pel Pablo i el Cristian de Coconot, pel Borja d’Extraperlo o pel Mau de Les Aus. Aquest format més ampli dóna peu a més improvisacions, minimalisme i repeticions. Intentem crear una bola d’energia i l’anem conduint amb sons més lisèrgics, deelays, efectes de ‘barrufet’ i distorsions. Per al PopArb tenim pensada una proposta menys extrema, però encara hi estem donant voltes. Alguna sorpresa hi haurà, això segur.