Aquesta nit Guillamino i Sanjosex al Mas i Mas Festival

Guillamino i Sanjosex tocaran avui diumenge al Teatre Grec en el marc del San Miguel Mas i Mas Festival. Una bona manera d'acabar una setmana i iniciar-ne una de nova que també es presenta carregada de bones propostes per Montjuïc: si dimarts serà el torn de l'Always Drinking Marching Band i La Banda del Surdo, el dimecres arribarà el torn dels Pirat's Sound Sistema amb Hermano L. & Ranking Soldiers.Més pop pel dijous, de la mà de Mazoni i El Guisante Mágico, mentre que divendres serà el torn de les populars Las Migas i D'Callaos. Dissabte Nevoa i Relk protagonitzaran la nit.

Guillamino: “M’he deixat endur de nou pel costat fosc de la música electrònica”

Com es transporta al directe Les minves de gener (BankRobber, 2008)?
GUILLAMINO: A la banda hi incorporo de manera fixa en Toni Molina (bateria de The Gruixut’s, que és un màquina). Hi ha els habituals Jordi Rudé (Pullover i Mazoni) a la guitarra i teclats i Pau Arumí al baix i sintetitzador. El format és electrònic en essència, però depenent de l’ocasió ens posem més durs o una mica més tendres.
Què té a veure un fenomen natural com les minves de gener amb la música electrònica?
G: A priori res. Em remeto a aquest fenomen metereològic de principi d’any anticiclònic per explicar el rerefons del disc. Les minves de gener són dies d’aigües calmades que evoquen el record de l’estiu des de l’hivern. Trasllado les minves del mar a les minves ‘econòmiques’ pròpies de la vida i sobretot les del mes de gener.
Com t’han influït els teus projectes paral·lels amb Manuel García o la Cobla Bisbal Jove en aquest projecte?
G: Vaig arribar al moment de començar a fer el disc nou just quan havia acabat les mescles d'eXile (BankRobber, 2008), i feia temps que volia fer un tercer treball més orgànic i tranquil, però després, quan vaig anar a Nova York a enregistrar maquetes del disc, vaig deixar-me portar de nou pel costat fosc de la música electrònica. Quant a la cobla, alguns dels seus membres han col·laborat en la secció de vents a “La vida” i “Cold Blooded Woman”.