Claudio G. Sanna: «En aquest disc, els qui canten totes les cançons són els minyons algueresos»

La Coral Mans Manetes de l’Alguer, formada per escolars algueresos i dirigida per Claudio G. Sanna, ha enllestit un segon treball: Anem anem anant (Sota la Palmera, 2026). Avui mateix veu la llum, i la primera posada en escena —fins i tot abans de la presentació a l’Alguer— tindrà lloc aquest dissabte a les 20 hores al Centre Artesà del Tradicionàrius (CAT), com a part de la programació del cicle Barnasants. El disc dona continuïtat a un projecte que ja va tenir un primer lliurament amb l'àlbum Mans Manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons (Plataforma per la Llengua, 2018). N’hem parlat amb el cantautor Claudio G. Sanna, ideòleg i director del projecte.



Aquest és el segon disc de Mans Manetes. La idea és la mateixa que la del primer?
Sí, és exactament la mateixa idea. Però hi ha algunes diferències: el primer llibre-disc tenia una vintena de cançons, de les quals només quatre o cinc eren cantades pels minyons de l’Alguer, que eren els meus alumnes de música d'aquella època. Totes les altres eren cantades per cantants adults, professionals, catalans. Hi havia, per exemple, Sanjosex, Meritxell Gené, Guillem Roma, Carles Belda, Mireia Vives, Pau Alabajos… Els arranjaments eren de Marc Serrats i Ralph Dumas. Ara, els he fet jo amb músics algueresos. Vam presentar el disc a l’Alguer i vam anar dues o tres vegades a terres catalanes. Després es va acabar aquella primera generació de la coral, perquè els minyons, quan són grans, deixen de cantar.



Com es va forjar aquesta segona Coral Mans Manetes?
La vam crear el 2021 amb una nova generació de minyons que en aquella època tenien set i vuit anys. També eren alumnes meus de música, i jo els he ensenyat totes les cançons. I vam començar a fer concerts. Cal dir que ells mateixos també toquen flautes, percussions i xilòfons. I a més, jo porto els músics del meu grup. Però en aquest disc, els qui canten totes les cançons, que són 14, són els minyons algueresos. I als concerts són ells mateixos qui presenten les cançons. Per tant, hem pujat un graó, cosa que no és fàcil de fer amb els minyons.

De la primera generació no ha quedat cap cantant?
Sí, hi ha Sofia Cadoni, que tenia 6 anys i venia de gira amb la seva mare. Ara té 15 anys i encara canta al grup. És l’única que ha restat al grup. És molt apassionada. Crec que hi restarà per sempre. Penso que pot ser la nova directora de la Coral [RIU].