Laportada del disc és un enllaç ràpid i directe amb un dels treballs més importants del pop-rock mundial: el Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (Capitol, 1967), només que en lloc dels Beatles, Einstein, Chaplin i altres personatges de fama global, hi trobem els amics i referents de Josep Maria Llongueras, ‘Llongue’. D’aquí el títol, Els meus amics (Nat Team Media, 2010).
Al disc hi trobareu un parell de temes de la darrera època de La Madam i deu cançons noves que, com és habitual en el cantant, destaquen per unes lletres que combinen el llenguatge poètic amb el quotidià i unes melodies enganxoses. Però la característica que crida més l’atenció és que es presenta en format de vinil, amb una carpeta que inclou un LP i un CD: “Ara surten molts discos i és difícil singularitzar el teu. Volia que cridés l’atenció. I als de la discogràfica els va agradar la idea”, explica Llongue. A més, esclar, del valor romàntic i de qualitat que per a molts –el músic vallesà entre ells– encara tenen els vinils: “Recomano que qui pugui s’escolti l’LP en lloc del CD. Personalment m’agrada molt més com ha quedat; el tractament dels greus, per exemple”. Entre els col·laboradors del disc hi ha Litus i Ricard Àlvarez, l’exMadam present també a tots els discos de Llongue.
.gif)
