Pot semblar més aviat arriscat dedicar un disc a Lenin l'any 2011, en plena eufòria del discurs neoliberal i en un moment en què els pregoners de l'establishment han assenyalat el punt i final per a totes les ideologies. Però el grup del Penedès no ho veu així. Àlex Vendrell, el seu cantant i autor de totes les lletres, explica: "Al disc anterior vam musicar el llibre L'art de la guerra, obra d'un filòsof xinès de fa dos mil anys. Llavors, ningú va dir que era extemporani. De fet no ho és: nosaltres en parlàvem en clau de lluita de classes, però hi ha brokers que l'empren en el món de les finances. Però esclar, quan parlem de Lenin o Marx, realment estem parlant de canvis que afecten directament els que ostenten el poder i se'ls condemna a l'ostracisme".
Des del punt de vista musical, a les noves cançons d'Eina hi predomina el rock urbà i sense gaires floritures. De fet, el mateix grup el defineix, irònicament, com un disc "més comercial". Xavi 'Cholbi', bateria i productor, explica: "A l'hora de plantejar-nos el primer disc no sabíem ben bé què volíem. Si llavors vam prioritzar fer alguna cosa diferent, ara hem volgut senzillament fer-ho bé. Hem decidit anar cap al rock, que és on ens sentim més còmodes. És un disc més urbà, amb un llenguatge més proper també musicalment". Explica Àlex Vendrell: "El nostre objectiu és explicar històries, i en realitat és un disc de cançons molt quotidianes. Però és una quotidianitat de la qual normalment no es parla: la de l'atur, la precarietat i la problemàtica de l'habitatge".
El grup ha decidit encartar el seu nou treball amb l'Enderrock del mes de març, de manera que es distribuirà de forma exclusiva amb la revista.
.gif)
.gif)
