El compositor Joan Miquel Oliver té un pes específic en aquest nou disc d'Antònia Font. El nou títol, Lamparetes, reflecteix el seu tarannà il·luminat, i aquest cop posen el focus –cinematogràfic també– en cançons amb noms tan suggerents com “Me sobren paraules”, “Coses modernes”, “Islas Baleares”, “Abraham Lincoln”, “Clint Eastwood”, “Icebergs i guèisers”, “Calgary 88”, “Pioners”, “Boreal”, “Els Canons de Navarone”, “Carreteres que no van enlloc”, “Es far de ses Salines”, “Sospitosos” i “Minutos musicales”. Aquí teniu un ventall de claus per entendre algunes de les noves cançons, en unes declaracions d'Oliver a la revista Enderrock (properament entrevista extensa a l'edició en paper):
“Islas Baleares”
Joan Miquel Oliver: "És un poc irònic, i és un encàrrec de Junco y Diamante. Joe Crepúsculo i David Rodríguez (Beef, La Estrella de David, La Bien Querida) tenen un projecte com a Junco y Diamante, amb el qual fan cançons a totes les comarques catalanes. Em van dir: ‘Bichito! Por qué no me haces las Baleares? La tienes que hacer tú’. La tenia mig començada i com que em va enganxar amb Antònia Font, l’hi hem posat. I com que el disc era secret fins al dia 12 (avui), vam quedar que li passaria després".
“Abraham Lincoln”
J.M.O: Per fer aquestes cançons, me n’anava a l’estudi i mirava pel·lícules, o m’anava al Corte Inglés i em comprava reportatges de tios que se n’anaven al Pol Sud, allà tots sols... Volia que fos un disc que es pogués visualitzar. I una de les pel·lícules que estava mirant era El fuera de la ley de Clint Eastwood, i hi ha un fotograma on surt un indi que explica que Abraham Lincoln els havia fet una recepció, als indis que quedaven, i els havia fet una mena de discurs. I els havien fet fotos. Tot això em va agradar molt. ‘Verd, gris, groc de fulles pansides’... és tota la vegetació que surt a la pel·lícula.
“Clint Eastwood”
J.M.O: He estat pensant molt en en Clint, he estat mirant pel·lícules seves i m’agraden totes, les darreres que ha fet ell com a director perquè són lliçons magistrals de cinema, i les primeres perquè és on es va crear la imatge del vaquer, pel·lícules de baix pressupost fetes a Almeria... El disc no és que parli de cowboys, és per als homes pioners.
"Pioners"
J.M.O: No només hi ha la cançó “Pioners”, tot el disc va d’això, del progrés... El progrés vist positivament. Avui dia el progrés només significa contaminació, catàstrofes nuclears... És sinònim d’això, però hi ha ciutats... la Pau, joder! també és fruit del progrés. D’aquí surt tot... No és que sigui optimista, veig que la cosa pot acabar molt malament, però després també hi ha aquell home que diu: ‘Me’n vaig al pol sud, joder!’ Aquell tio té un mèrit! Té un romanticisme i una poesia brutals!
“Icebergs i guèisers”
J.M.O: Totes les cançons estan entrellaçades: ‘Un home tot sol no sempre se basta’ és “Clint Eastwood”, i la següent és “Icebergs i guèisers” que xerra d’un home que està tot sol, davant les portes de l’infern, sacrificant-se per formar una família. Em figur que aquest home té una dona en un altre país, i ell és al Camerun davant pous de petroli, ell té la família abandonada però ja ho té calculat, 'té plans de futur': tirar endavant i complir com un home!
Com sempre, la música i la lletra de tots els temes ha tingut com a protagonista Joan Miquel Oliver, mentre que la producció ha anat a càrrec de tots els Antònia Font. De la masterització n’han tingut cura tant Oliver com Jaume Manresa (teclista de la banda). Les fotos i el disseny gràfic del CD són obra d’Oliver, però amb l’art final i format pensat per Carles Llull. La gravació i les mescles han estat responsabilitat de Toni Pastor, i la novetat és que Antònia Font s’autoedita el nou disc amb el segell Robot Innocent. Aquest mes Antònia Font reapareixeran a l’escena per presentar el nou disc, dos dies a Palma (dies 25 i 26 al Principal) i dos dies a Barcelona (al Casino de L’Aliança del Poble Nou, els propers 28 i 29 d’abril, dins el Festival de Guitarra), amb totes les localitats exhaurides.
Abraham Lincolm d'Antònia Font
.gif)
.gif)
